Hi ha noms amb aurèola. Que vénen precedits per una fama, una reputació, una sèrie d’arguments adquirits que provoquen que el nom en si sigui, a més de prometença de patent, una assegurança de qualitat. En el jazz català hi ha pocs noms que puguin suggerir tant i a tanta gent com La Vella Dixieland. Un grup únic.
La Vella Dixieland és un homenatge al jazz clàssic, el que més agrada
La Vella Dixieland serà a Mataró la nit d'avui dijous, tancant el mini-cicle de tardor de les Nits de Jazz que organitza l’associació Big Sam Hal·ler Quartet Jazz. Un cicle que consolida la seva vuitena edició amb l’aposta per la qualitat per sobre de la quantitat. En aquest sentit, La Vella Dixieland és un contrapès a la primera aposta d’aquest cicle de novembre. Si Mikkel Ploug apostava ahir dijous per un jazz versàtil i proper al blues i altres tendències, La Vella Dixieland és una garantia de jazz clàssic, del que més agrada, del d’autèntica cava jazzística. De fet, ja feia temps que la Big Sam Hal·ler Quartet Jazz anava darrera La Vella perquè fos a Mataró. Una vetllada única, amb entrades assequibles de preu, que es complementa com és habitual amb la comoditat i la copeta de cava marca de la casa.
Un grup amb pedigríLa Vella Dixieland és un grup molt popular, consagrat al jazz clàssic, sobretot del tipus Nova Orleans i dixieland. En els seus inicis van utilitzar el nom complet de La Vella Dixieland Jazz Band i es coneix com La Vella en els ambients musicals. El grup va formar-se, l’any 1980, com una reunió d’amics per tocar la música que més els agradava: el jazz clàssic. Malgrat que el nom del grup fa referència a l’estil dixieland, el seu repertori és molt més ampli. A més a més del jazz tradicional, també inclouen el swing, els espirituals, el blues i el jazz actual de New Orleans. Temes dels clàssics (Louis Armstrong, Duke Ellington, Billie Holiday) s’alternen amb temes de nous autors i fins i tot algun tema de producció pròpia.
