És un grup amb encanteri, que ho té tot. El seu nom potser no ha ascendit al coneixement de les masses, ni falta que fa: el mateix matí del concert exhaurien entrades. Es diuen Dub Incorporation, Dub Inc per als amics. Francesos, mestissos, skatalítics de vocació i agitadors de professió. Reggae, ragga i barreja. Molta intenció i molts resultats. Heus aquí la clau d’un grup que ve de França, fa parada al Clap i dispara un arsenal com el que, entre eufòric i atònit, la claca de la sala intentava assimilar. No és cap descobriment perquè cada cop que vénen pels verals catalans la nit acaba al cel, ben amunt. Però no per esperat, l’èxit és menys espaterrant. És un grup amb encanteri, que ho té tot.És un grup amb missatge, que dispara una cançó sincera com Mestissage de bones a primeres. Un grup que beu del carisma bicèfal dels seus dos cantants, convertits en espolets. L’un més jove, negre, veu greu de les que fan tremolar el terra. L’altre, vestimenta del magreb, passió amazic, traçant sempre la difícil línia que uneix el cant més líric amb el ritme despietat del reggae. Més claus: una rereguarda més que capacitada, de baix, bateria, teclats. Amb Tout ce qu’ils veulent, la cosa es converteix en imparable. La sinceritat de l’esforç del grup davant una eufòria desfermada és encomiable. El somriure sincer es comparteix a dalt i a baix de l’escenari: el concert ha assolit aquell encanteri de les grans ocasions.DesfermatsDesprés vindrien clàssics com My Freestyle o Rudeboy, picadetes d’ull al seu darrer repertori, encaminat a reforçar la vessant més mundialista de la seva música i una traca final d’escàndol, jugant amb el públic, fent tremolar els fonaments de ciment armat de la sala amb una música vitalista, que creix a mesura que el bolo avança i que acaba desfermada com la fera a la natura. Així és Dub Incorporation, un grup que ho té tot, que va firmar la millor nit en setmanes al Clap. Una nit per creure en la base, d’allà on neix un grup amb àngel. Senzillament, la grandeur de l’altra França. La grandeur de l’altra França
El ragga de Dub Incorporation fa tremolar i suar un Clap eufòric
És un grup amb encanteri, que ho té tot. El seu nom potser no ha ascendit al coneixement de les masses, ni falta que fa: el mateix matí del concert exhaurien entrades. Es diuen Dub Incorporation, Dub Inc per als amics. Francesos, mestissos, skatalítics de vocació i agitadors de professió. Reggae, ragga i barreja. Molta intenció i molts resultats. Heus aquí la clau d’un grup que ve de França, fa parada al Clap i dispara un arsenal com el que, entre eufòric i atònit, la claca de la sala intentava assimilar. No és cap descobriment perquè cada cop que vénen pels verals catalans la nit acaba al cel, ben amunt. Però no per esperat, l’èxit és menys espaterrant. És un grup amb encanteri, que ho té tot.És un grup amb missatge, que dispara una cançó sincera com Mestissage de bones a primeres. Un grup que beu del carisma bicèfal dels seus dos cantants, convertits en espolets. L’un més jove, negre, veu greu de les que fan tremolar el terra. L’altre, vestimenta del magreb, passió amazic, traçant sempre la difícil línia que uneix el cant més líric amb el ritme despietat del reggae. Més claus: una rereguarda més que capacitada, de baix, bateria, teclats. Amb Tout ce qu’ils veulent, la cosa es converteix en imparable. La sinceritat de l’esforç del grup davant una eufòria desfermada és encomiable. El somriure sincer es comparteix a dalt i a baix de l’escenari: el concert ha assolit aquell encanteri de les grans ocasions.DesfermatsDesprés vindrien clàssics com My Freestyle o Rudeboy, picadetes d’ull al seu darrer repertori, encaminat a reforçar la vessant més mundialista de la seva música i una traca final d’escàndol, jugant amb el públic, fent tremolar els fonaments de ciment armat de la sala amb una música vitalista, que creix a mesura que el bolo avança i que acaba desfermada com la fera a la natura. Així és Dub Incorporation, un grup que ho té tot, que va firmar la millor nit en setmanes al Clap. Una nit per creure en la base, d’allà on neix un grup amb àngel. Senzillament, la grandeur de l’altra França. 
