Tharrats sorprèn amb el seu jazz més personal

Un viatge per diferents estils tanca el setè cicle al Casal

Tren amb destí a la desconnexió total del món. Dijous 19, el Casal de l’Aliança va omplir-se més que mai per acomiadar el setè cicle de Nits de Jazz, un certamen que va tancar-se amb l’actuació d’August Tharrats. L’artista va fer un viatge llarg per diferents estils que va resultar ser tot un èxit, amb una acollida sensacional per part del públic. I és que el pianista no era una aposta qualsevol, sinó un dels grans de l’escena jazzística que ja ha agradat en altres ocasions als mataronins. Autodidacte, va ser pioner en incorporar el Blues i el Boogie Woogie a les seves melodies i ha participat en diversos Festivals Internacionals de Blues i Jazz que li han permès tocar al costat de músics com Gene Conners.  

 

Primera parada, el jazz. Tharrats el va viure, el va sentir i el va gaudir. Però no va fer-ho sol, sinó acompanyat de dos grans músics més: Jordi Mestres al contrabaix i Anton Jars a la bateria. Els espectadors no van tenir ni un moment per descansar, tan sols pel fet que el mateix pianista va transportar-los a una altra dimensió i va guanyar-se’ls gràcies a la seva honestedat damunt l’escenari, però també per la seva gran capacitat comunicativa.

Segona parada, el blues. Un estil que fascina el mestre i mitjançant el qual sap sorprendre. Un recorregut per la bona música a la llum de les espelmes, per seguir viatjant a través dels sons, oblidant, per un moment, qualsevol altra cosa. Sorpreses, també, les que s’emportaren els assistents a l’encarrilar-se de nou amb Tharrats per apropar-se a la següent parada: gumbo. Anton Jars, el bateria, va deixar bocabadat a més d’un amb la virtut de tocar frenèticament, fins i tot, amb les mans. Tots tres van formar un trio que va portar el públic pel camí que van voler i que va saber respondre, en tot moment, amb aplaudiments, xiulets i bon ambient.

Èxit rotund

El setè cicle del Nits de Jazz, organitzat per Big Sam Hal·ler Quartet Jazz, ha estat una aposta reeixida un any més. El Casal s’ha omplert cada setmana per gaudir del millor jazz. Ara toca esperar que en la següent edició funcioni de la mateixa manera i que, any rere any, puguem afirmar que a Mataró s’hi cultiven bones iniciatives culturals.