“Bona nit, sóc Julian Vaughn, un nom similar a James Bond”. Presentació, rialles i el públic a la butxaca. Així va començar una extraordinària nit de concert al Casal de l’Aliança que, com cada setmana, era gairebé ple. Vaughn va fer una classe magistral tocant la bateria i va estar acompanyat d’Abel Boquera al piano i Dave Wilkinson a la guitarra. Per no fallar i com ja va sent habitual, la cita setmanal del cicle Nits de Jazz va ser, de nou, tot un èxit.
Julian Vaugn fa una vintena d’anys que està instal·lat a Catalunya i és un personatge present en l’escenari del jazz actual. Quan va arribar ja comptava amb dos grans noms de músics de jazz al seu currículum i és que havia tocat al costat d’Albert King o B.B. King, entre altres. Sens dubte, una altra de les grans apostes d’aquests darrers concerts al Casal.
El bateria va veure’s involucrat en una trama de música que va captivar-lo a ell mateix. Tot i portar ulleres fosques, només observant-lo es podia copsar la màgia amb què el músic interpretava cadascuna de les peces: “Cat”, “Broadway”, “In the evening, when the sun goes down” o moltes altres. A cada nota se li sumava el plus que ell mateix li afegia: la màgia. Una màgia amb què Vaughn va fer anar les baquetes; un virtuosisme admirable; una màgia que corria a un ritme d’allò més frenètic.
Admiració i filosofia
Boquera i Wilkinson també van quedar paralitzats davant les genialitats del bateria. Admiració era el que es desprenia dels seus ulls quan l’artista feia els solos d’algunes peces. El públic va correspondre a aquesta admiració una vegada i una altra amb esclats d’aplaudiments i Vaughn va saber estar a l’alçada. Fins i tot es va regalar amb un parell de cançons que ell mateix va cantar i durant les quals els espectadors van haver d’interpretar-ne alguna part.
En el concert, però, també hi va tenir cabuda un petit discurs filosòfic que el senyor Vaughn va regalar el públic. Després de trencar amb la seva parella ara fa sis mesos, el bateria va estovar-se i va demanar al públic que cuidés de les seves respectives parelles, les mimés i les valorés, només pel sol fet que la vida és efímera. Efímers també els seus sons, però darrere de cadascun, un únic objectiu: gaudir-ne.
