Ulls tancats, trompeta i acció. Anders Bergcrantz va fer mil i una filigranes en la quarta cita del cicle Nits de Jazz. El Casal de l’Aliança, ple de nou, va poder gaudir d’un concert curt, però intens, en el qual les peces llargues van predominar. El quintet estava format per cinc artistes ben diferents, podríem dir que era un exemple d’internacionalitat: Anders Bercgrantz, a la trompeta i Fredrik Carlqust venien de Suècia; Albert Bover, català, al piano, el japonès Masatoshi Kamaguchi al baix i André Sumelius, des de Finlàndia, a la bateria.
Bergcrantz, amb una camisa vermella que no permetia perdre el fil de la música, va lluir-se davant del públic. La seva actuació va venir determinada per la dedicació de les seves peces a grans artistes com George Harrison. Ell, principalment, i el saxofonista – que també va tocar la flauta travessera – van oferir una exhibició de qualitat. A mida que el concert va anar avançant, el feedback amb el públic va anar augmentant i la relació que l’artista va crear amb els espectadors va permetre que l’ambient fos més càlid. “Thank you ladies...and the rest of you”, va exclamar el músic, que, d’aquesta manera, va posar-se la gent a la butxaca.
Un dels grans
El trompetista va treure el disc “About time” el 2009, pel qual va rebre el premi a millor disc de l’any de Suècia. És per aquest motiu que la majoria de les peces que va interpretar eren extretes d’aquest treball. Ha pogut tocar al costat dels grans de l’escena jazzística, com són Billy Harper, Mike Brecker o Billy Hart. De mica en mica, Bergcrantz s’ha anat fent un lloc entre els grans noms del jazz contemporani.
Tàndem màgic
Ulls tancats. Concentració extrema. Memòria descomunal. Bergcrantz va tocar de cap, sense cap mena de partitura que li fes de guia. Tots cinc van tenir el seu moment de glòria, però el músic protagonista va aliar-se amb el seu compatriota per crear un tàndem màgic que feia brillar els ulls al públic. Aplaudiments i a esperar una setmana per tornar a gaudir de bon jazz.
