Era el seu debut en públic a la ciutat i la curiositat picava amb força. Quart Primera és més que un ‘rara avis’, una ànima lliure en la nova escena de la música catalana, un quartet que va fer fira musical i mediàtica dedicant-se a tocar en menjadors i terrats de particulars. Això els va donar coixí i impuls per editar disc i començar a omplir a les sales de petit àmbit on toquen. Diumenge van ser al Dau en el primer concert del triplet mataroní que faran ja que en mes i mig també tocaran al Clap i a Privat. I es van rebel·lar com un fenomen irresistible.
En format de duet de baix i guitarra, Quart Primera es va posar el Dau a la butxaca amb la seva senzillesa musical que fa que les lletres llisquin perfectament. Entre pessimistes, derrotistes, ingenus i poètics, els desamors i les esperances que centren aquest primer disc van lluir les millors gales en la distància més curta. Són mig cantautors, mig trobadors, mig quartet d’aquests que es porten i mig reductes del 68. I entre aquests mons van i vénen en una proposta musical que funciona i molt bé. Quan tornin cal anar-hi, a Quart Primera.
