Peces pròpies, adaptacions i “invents” com a ingredients principals d’una recepta exquisida: una nit de Jazz. Amb el Casal de l’Aliança ple, Geni Barry va oferir un concert ple de canvis de ritme i de melodies sorprenents en la segona cita del cicle Nits de Jazz. Després d’estrenar el disc ‘I want to talk to you’, l’artista de 63 anys ha format un quartet amb Joan Monné al piano, Aldo Cavirlia a la bateria, Jordi Gaspart al contrabaix i ell mateix al vibràfon i la marimba.
El músic barceloní va oferir un repertori variat. Va fer un recorregut extens per peces de Henry Mancini adaptades, com Dreamville o We remembrer you, però també per un blues i per un swing. No va deixar de banda un vals de Chopin ni Livingston i va qualificar les seves pròpies composicions d’invents. Algunes peces tenien un rerefons clàssic, però amb acords jazzístics clars.
Barry es va entregar de ple al públic i a la música. L’artista portava el ritme dins i, rialles incloses, a estones semblava que oblidava que tenia una sala plena que l’escoltava amb atenció. Per això i per la qualitat de les seves peces, tots quatre van ser aplaudits amb força en moltes ocasions.
Improvisació i naturalitatAmb el vibràfon al davant i un entusiasme incommensurable, Barry va posar-se el públic a la butxaca i va fer-lo vibrar. Va saber combinar melodies lentes amb ritmes delirants, convertint així la seva actuació en una descàrrega d’energia. Va trobar un racó per a tots els elements: estones pels experiments, peces més lentes per fer l’actuació més íntima, moments per a gaudir de melodies curioses i espais per a combinacions sorprenents. Geni Barry, considerat un dels millors vibrafonistes de la península, va lliurar-se, en moments puntuals, a la improvisació. Amb els tres músics com a còmplices, va inventar nous ritmes dalt l’escenari, tot i que també va saber trobar un lloc perquè contrabaix, piano i bateria poguessin esdevenir solistes protagonistes.
