El Festival SOS 4.8 s’ha consolidat a la seva tercera edició. Ha arribat a la seva majoria d’edat en menys anys que altres festival estatals. Pot ser el fet que la seva fórmula hagi sigut clara des de bon principi. Aquesta consisteix en barrejar entrades a preus populars, una programació amb grans noms internacionals i un públic majoritàriament estatal. Això sí, trobar un hotel a Múrcia era gairebé impossible des de feia dos mesos.
Divendres 30 d’Abril. El divendres vam poder enganxar una estona de la sessió del nostre estimat Joan S. Luna, que va estar més macarra (musicalment parlant) que de costum, amb l’electrònica com a argument. Poc després, ens vam apropar a escoltar al mite de Detroit, Carl Craig dins d’un col·loqui a les activitats extra musicals del festival. Ja més entrada la tarda, The Sunday Drivers van arrencar a l’escenari principal amb solvència. Tinderstics van justificar que s’esgotessin les localitats de l’Auditori, fent un concert simplement sublim. Stuart Staples i els seus estan visquent una segona joventut. Amb Crystal Castles serem benèvols i direm que van estar un pel fluixets.Franz Ferdinand van exercir de plat principal del festival i van complir. El públic es va mostrar entusiasmat, però jo els vaig trobar tovets. Això sí, Hot Chip van deixar el pavelló ben alt. Encara no entenc com aquests 5 “nerds” han arribat a on han arribat. Avui en dia, “Over and Over”, “Ready for Floor” o “One Life Stand” son sinònims d’èxit assegurat.
Dissabte 1 de MaigPer començar, uns omnipresents Love Of Lesbian amenitzant el segon escenari van deixar pas a uns Madness solvents i divertits a parts iguals. L’electrònica es va convertir en la protagonista de la nit amb Orbital, Fat Boy Slim i Addictive Tv. Els primers han caigut a les més gran indiferència, fent que fins i tot “The Box” sonés absolutament anodina. Normam Cook va reproduir la revetlla de sempre, sense aportar absolutament res. Per sort Addictive Tv ho van clavar. Mai havia vist al personal de seguretat de l’escenari ballant a les 6 del matí entre el públic i el grup.Crec que amb això està tot dit. Múrcia, moltes gràcies, i fins l’any que ve.
