Són genuïns i aquesta és la seva gran virtut. Caixa Laietana va propiciar la cosa i el Pavelló Olímpic de Badalona en va ser la seu. Tocava Estopa i al davant 12.000 persones de les seves. En un acte mig místic mig “cañí” que ja fa 10 anys que dura i que cobra tot el sentit de la sensacional presentació que fa d’ells Albert Pla en el fals directe del seu darrer disc quan els anuncia com els “magical brothers of Cornellà”. Màgics o no, amb els seus, i a l’escenari, és on són més potents, on disparen l’arsenal dels seus discos amb la visió del qui ja veteraneja i la il·lusió del principiant. Deliri a Badalona, deliri a la Cornellà global.
Musicalment no són cap espurna, els germanets. Però el que ho fan ho broden. A mateixa fórmula musical, diferent lletra de barri i de hit a himne, passant per singles i grans èxits. Van començar amb “Cacho a cacho” i van arribar fins a “Como Camarón” deixant-se ben poques coses al tinter, parlant i divertint, demostrant que són el fenomen de masses més quotidià del país. Estopa, als 10 anys i com sempre. Pura energia sincera dalt l’escenari.
