S’ha acabat l’excel·lència jazzística a la ciutat. Amb els acords del quartet ‘Plujazz’ amb una madame del gènere com Elisabeth Raspall al capdavant. Va ser un “tancament d’etiqueta” com s’agrada de definir Pere Fabrés, president de l’organitzadora Big Sam Hal·ler Quartet Jazz. Realment el cicle jazzístic abaixa la persiana en el que és, artística i numèricament, el seu millor moment. El Nits de Jazz de la primavera del 2010 mereix ser recordat en molts aspectes, però sobretot ha assolit un nivell a la seva part final que ha apujat el llistó musical del que s’havia vist fins llavors. I no era fàcil. Pel record quedarà l’emotiu concert de Nono Fernàndez o el duel de nivell de dos aliats com Perico Sambeat i Joan Díaz. Però més enllà d’això, i també més important, és com ha sovintejat l’aspecte curull del Casal l’Aliança, ple ja no com a notícia sinó com a norma.
“Estem contents en un 89 per cent” resumeix Fabrés al final del cicle. “Veiem que hi ha una bona sintonia amb el públic i que a la gent li agrada l’oferta, hi confia”, afegeix. Des de Big Sam es valora sobre manera el fet que mentre altres sales catalanes amb anys i panys d’experiència en això del jazz veuen com pocs dies superen la cinquantena de persones de públic i el Casal, amb Nits de Jazz, freqüenta anar per sobre les 100 i sovint pateixen per encabir-hi tothom. “La clau de l’èxit és doble, per una banda el bon jazz i de l’altra la bona atenció al públic”, té clar Fabrés. Big Sam assegura la ració tardorenca de jazz amb el cicle de setembre però no s’atreveix a dir “on ni com”.
