La CUP va organitzar el passat dissabte un concert doble amb el propòsit de donar per començada la campanya pel referèndum d’independència que s’ha de celebrar a Mataró i on –com no podria ser d’altra forma– la candidatura hi defensa el vot favorable. Musicalment, la cita de dissabte passat va ser una de les últimes oportunitats d’enguany per a veure la retornada banda berguedana Brams, encapçalada per un dels personatges més pròdigs del panorama musical català, Titot. Emmarcat dins la gira “20 anys!”, el concert va fer honor al títol de la gira, convertint-se en una repassada als temes més memorables de la banda.
Abans però, els encarregats d’obrir la nit varen ser La Gossa Sorda, grup valencià que va explotar a la perfecció la recepta ideada pels seus paisans Obrint Pas, consistent en mesclar els sons més tradicionals de la dolçaina, amb el ritme i la contundència de l’ska i el rock, tot acompanyat d’unes lletres carregades de missatges reivindicatius, idonis per a l’acte polític en què s’emmarcava el concert.Els himnes de BramsDesprés d’aproximadament una hora i mitja de ritmes sincopats i guitarres distorsionades i amb un ambient ben engrescat, va arribar el torn dels esperats Brams. El concert es va convertir ràpidament en un viatge nostàlgic, però alhora de gran contundència musical, als grans clàssics de la banda i himne rere himne, Titot i la semi-renovada banda berguedana, es varen posar el públic a la butxaca de seguida. Durant el concert es pogueren sentir des de les mítiques “President” o “l’Últim Tirabol” del gran disc de debut “Amb el rock a la faixa”, fins a cançons més properes com “Energia” o “Pocatraça”. Entre el públic, unes 1.500 persones, les diferències generacionals eren plausibles, però van esborronar-se tot just començar, i des dels seguidors més primerencs fins als més joves, van corejar les cançons de Brams en tot moment.Finalment el punxadiscos Fotlifoc, un habitual en les cites maresmenques de caire reivindicatiu, va cloure la vetllada punxant ritmes d’aquí i d’arreu i fent ballar el públic que encara quedava a l’Espai l’Arquera i que es resistia a donar la nit per acabada.
