Incombustibles és poc. Això de fer-se gran dalt l’escenari i de fer-ho amb dignitat té molt de mèrit. Escoltin, quan ho fa algú que parla anglès com si mastegués xiclet tots li riuen les gràcies però quan parla català i amb dos atributs sembla que se’ls pugui criticar. Dr. Calypso no són iaios, però tenen canes. No són els Skatalites, però no serà per ganes i no encenen les masses com els millors Skatalà, però quasi. Dr. Calypso és, encara ara, la millor notícia de l’ska català i els seus directes de manual segueixen sent, i que duri, una festa agradable i per aplaudir a rabiar. El Clap no en va ser excepció; menys ple que en altres ocasions però amb més ganes, encara, de ballar. I sols va fer falta esperar als clàssics perquè, entre melancòlics i reivindicatius, tothom a la sala radiés més jovial.
Dr Calypso són joves d’esperit i grans en la música. Saben el que fan, no es compliquen la vida i brillen sobre l’escenari amb el duet de líders xalant com si fos el primer dia. No cal amagar que en quant a creació darrerament tenen l’olfacte costipat i els seus darrers llarga durada no han estat a l’alçada d’anteriors llançaments. Però tant és. Sentir el seu himne ‘Brigadistes Internacionals’ i no alçar el puny és de mèrit. No desbordar els malucs amb la versió de ‘Born to be alive’ impossible. No saltar amb 2.300 milions un pecat. La banda, nombrosa, veterana i guerrillera, és musicalment força impepinable. Potent al vent, constant al baix i bateria i les dues veus tenen aquell contra-gust, l’una i l’altre, que dóna el timbre exacte a les seves cançons. A Dr Calypso se’ls coneix d’una hora lluny. I quan la cosa s’esvera al ritme del tors nu dels cantants és que el concert acaba i que en ple gener gelat s’ha fet festa major.
Plan 10Tots els concerts de Dr Calypso s’assemblen d’inici i acaben calcats. Amb l’himne Plan 10 i amb la festa desbocada. El Clap va semblar omplir-se de cop, van radiar els músics, va ballar de valent la gent. Acte seguit abaixava el teló i, de regust, quedava la sensació que les coses potser no canvien mai. Ens fem grans, ells ja tenen canes, però quan s’hi ha de ser s’hi és. Dr Calypso sempre valdrà un dissabte a la nit.
