El Cruïlla de Mataró, el germà gran, va tardar cinc anys a saber què volia ser, què volia fer. Els germans petits sempre ho tenen més fàcil. Més murris, es fan grans més ràpid. El que passa amb el Cruïlla BCN. Dissabte passat per segona vegada s’organitzava aquest festival al Parc del Fòrum i malgrat que no es deuria arribar a l’objectiu d’anar més enllà de les sis mil persones, s’hi va rondar ben a prop i el resultat artístic va ser de primer nivell, dels que permeten el gaudi d’ajeure’s a dormir amb el regust d’haver invertit bé en el viatge, l’entrada i l’estona.Si el cartell semblava després de la caiguda de la Fanfare Ciocarlia –que es va trobar a faltar, molt!– menys pompós que el 2008, com en els partits difícils els cracs van tocar a sometent i van respondre. Va ser una tarda allargada fins la matinada, però bàsicament va ser la nit de Gentleman i La Mala.De l’alemany se’n coneixia que era pura dinamita, bo, espectacular. Però la immensitat que va assolir dalt l’escenari és de les que marquen. Fumut ho té el futur BAM barceloní per acostar-se al nivell del reggae-man alemany, rei per aclamació popular d’un Fòrum rendit. Amb una proposta artística sense refinaments i sense guardar-se res al sarró, excel·lentment assistir per banda i coristes, i amb ganes de deixar-hi la pell, Gentleman va fer un d’aquells concerts per emmarcar. Va passejar-se entre el públic, va ballar-hi, va fer-lo obeir com va voler i va veure com tres quarts de l’assistència reiterava amb memòria de fan adolescent el macarrònic anglès amb el que canta. Va ser una actuació clarivident, de to elevat i molt regular. Jugant a totes les branques del reggae i disposant asos com volia i li rotava. Un concert incommensurable. Amb enveja mataronina s’imposa la reclamació que el veiem l’any que ve a l’Espai l’Arquera.
Abans d’ell, a l’escenari 1, ja s’hi havia vist del millor que es pot esperar dpun festival d’un dia. El que signa té debilitat pels concerts amb llum dïurna i veure com unes tres mil persones es lliuraven als francesos Dub Inc va ser balsàmic i emocionant. La barreja entre arrels raï i la música jamaicana va enaltir un grup que molts es van perdre. Pura barreja i pur explosiu.
Vídeo resum del Cruïlla BCN de diaridelamusica.com
La Mala i la big band
I l’altre nom de l’escenari 1 va ser La Mala Rodríguez, però no la que acostumem a veure i ja ens encanta. Una versió afinada, amb l’andalusa fent de senyora, embutida en vestit vermell i degustant els arranjaments fets per Refree –absent per haver estat pare– en companyia de la Big Band del Taller de Músics. Qualsevol perjudici envers el valor musical de la rapera va quedar sepultat pel bon gust de la proposta, la disposició de ‘hits’ del seu recorregut i l’excel·lent relació que va establir amb matisos de blues enmig de ‘La Niña’ o ‘Tengo un trato’ en una versió de la cantant, ‘Ojo con la Mala’, que mereix ja enregistrament i ocupar estones d’arreu.
La guàrdia compleix
Tanta va ser l’excel·lència de les dues propostes i tan bon peu amb el que van començar els iniciàtics Dub Inc, que La Troba Kung Fú, cada cop més deixada anar i més dub-rumbera, no va destacar en excés. Joan Garriga en això és una mica punyetero i es recolza en la bona música que ha fet, ara i amb Dusminguet, per dominar com vol un concert d’un grup del que hom esperava poder-ne treure més suc. Seguint el repàs per escenaris, Elbicho va sentar càtedra de com l’ortodòxia i l’experimentació no estan renyits quan és el flamenc el pòsit i l’essència de la barreja musical. El madrileny és únic, fa coses úniques i entusiasma als seus però potser l’ubicació en el seguit de la nit li va fer més mal que bé. Els gustos de “somelier” potser pertocaven més al vespre que quan va sonar, ja tard. I per últim La Pegatina. Els rumberos ja tenen el maillot groc de la festa rumbera catalana amb una proposta revolucionada, massa constant en l’ímpetu però llimada en un directe frenètic, festiu i ben quallat. Potser l’excessiva ascendència “mano-negrera” els treu l’essència del ventilador que prediquen o potser és que a les tres les guitarres ja no poden amb la bateria. En tot cas festa total per acabar un Cruïlla espaterrant. Consolidat.
Mini-documental del Cruïlla BCN de diaridelamusica.com
