El Guincho

Ha passat ja mig any des que el Guincho va tocar a Barcelona per últim cop i el format d’actuació ha canviat. Mentre que el passat estiu el Pablo compartia repertori amb el Ryan dels Ruby Suns, actualment, una actuació del Guincho inclou la col·laboració d’Aleix Clavera d’Extraperlo. Tots dos han unit forces i savoir faire per tal de donar una nova textura al so visceral i rítmic del fins ara últim disc: Alegranza. Però de fet, el seu últim disc va ser només una part del repertori del concert, que va incloure una cançó de Coconot, una altra d’Extraperlo, i l’avançament del que serà el proper disc. La seva música vessa ritmes caribenys, tropicalisme, visceralitat, percussió, i tot allò que pugui fer que un cos humà, a les tres de la matinada d’un dissabte, no pugui evitar moure la cintura hipnotitzat pel seu ritme sincopat. El so ha evolucionat cap a unes textures electròniques més netes i una cuidada base de percussió. Però per altra banda es troba a faltar aquell ritme frenètic i canibalisme saltimbanqui del Pablo armat amb les seves baquetes i colpejant-les fins a l’extrema extenuació de les seves glàndules sudorípares. Si més no, l’essència i el punt caòtic de la seva música es va estendre com una taca d’oli entre el públic i va acabar amb el respectable de l’Apolo del revés, encara que una petita minoria va patir una desafortunada indigestió.