La primera edició del Cruïlla BCN organitzat pel Clap a la capital catalana va ser un èxit notable. El format festivalero de dos escenaris alternant-se des de mitja tarda a bones hores de la matinada va quallar i convèncer un públic que va respondre amb escreix a una aposta que els mateixos organitzadors van tirar endavant fa mesos amb pensaments escèptics. Era la primera edició d’aquest festival –en època de saturació d’esdeveniments com aquest– però la segona està cantada. En l’aspecte artístic, Asian Dub Foundation, Amparanoia i Tiken Jah Fakoly van estar una passa per endavant de la resta però tot el cartell va saber ser complidor. Grata sensació.
El Parc del Fòrum era un estol de caps a la zona dels concerts, ben muntada tot i algun problema a la zona de menjar, per la massa, i també bé va anar allà on hi havia ambientació diferent amb DJs. Però la teca era als escenaris i allà després de D’Callaos –que te’ls trobes a la sopa però que tenen requesta– va començar el menú degustació. Primer Morodo –massa ortodòxia pels no iniciats però droga dura pels seus seguidors– va posar els vagons en el rail jamaicà on al darrera el reggae del senegalès Tiken Jah Fakoly va brillar més i millor. Un dels descobriments històrics del públic Cruïlla –de Mataró– a qui va seguir Le Peuple de l’Herbe: aire fresc i qualitat de França. La cosa ja prometia quan Canteca de Macao no es va complicar la vida i tot i anar avançats per un canvi a l’horari van fer el que els tocava. Hem vingut a agitar? Doncs endavant. Amparanoia i ADF, punt àlgidsProp de la mitjanit van venir els plats sucosos. L’adéu d’Amparanoia dels escenaris s’està convertint en la millor gira d’aquesta gran dona i els seus. Amb el triomf assegurat no deixa asos sense jugar i condensa tots els èxits i cançons ben mogudes en hora i mitja d’infart. Va sonar tot el que havia de sonar, ella va estar pletòrica com sempre. Com a l’altre Cruïlla i tots els concerts de comiat, èxit dels grossos.
I al darrera, la revolució. En això dels ritmes barrejats i aquest eteri mestissatge hi ha alumnes avantatjats i mestres catedràtics. Són pocs, originals i molt més bons que els altres. Són els Asian Dub Foundation. Un terratrèmol sonor que va abduir tots els presents en una sessió intensa, celebrada i ben trenada allà a la confluència entre l’inici de l’electrònica i el final de la música negra. De llarg el concert més celebrat. I per acabar la festa els brasilers Zuco 103 van posar la seva recepta de música brasilera passada pel túrmix electrònic al servei d’una nit ja guanyadora. Una altra aposta rescatada d’un antic cartell del Cruïlla, convincent i intensa, que va saber donar ritme als que en volien i necessitaven i, alhora, saciar la nit fins a deixar-la amb un gran gust de boca.
