L'essència de JazzCat és connectar el jazz amb un repertori que vingui del món tradicional. L'integren Xavi Torrent (flabiol i tabal), Jesús Torrent (guitarra), Pep Solà (bateria) i Franco Molinari (contrabaix), tots ells procedents de la cara nord del Montseny, entre la Selva i Osona.
Com va sorgir JazzCat?
Vam començar el 2013. Fèiem jazz amb formació estàndard de trio: saxo, guitarra i contrabaix. Jo soc flabiolaire, toco a la Cobla Sant Jordi, i se'ns va ocórrer fer jazz amb el flabiol, perquè és una cosa que no s'havia fet abans. Vam començar a treballar-hi i a buscar temes.
Però ara sou quatre.
El 2014, l'any següent, quan vam gravar el primer disc, vam afegir una bateria. Així vam passar a una formació de quatre de jazz, però en comptes d'una trompeta fent la melodia tenim un flabiol.
Aquesta formació ha canviat des d'aleshores?
Aquest any, que estem preparant un nou disc, hem tornat a reunir el grup i hem buscat gent que es pogués comprometre per fer més assajos, gravacions i els possibles bolos que vindran. Han canviat en la formació el contrabaixista i el bateria.
Se saben ja dates del nou disc?
El gravarem a finals d'agost o a principis de setembre, però encara no tenim data de presentació. Passarà un mes aproximadament fins que vegi la llum; si no passa res, cap a l'octubre el tindrem. El títol encara no el tenim. Deixem passar el temps per intentar que surti sol.
El vostre grup contribueix a fer que el flabiol no es perdi?
Jo crec que el flabiol no es perdrà, perquè té molta presència en vessants més tradicionals com la cobla. Però el que sí que fem és restaurar una mica la cultura popular amb el nostre repertori. Agafem cançons que es toquen en música tradicional (o que fins i tot ja ni es toquen, com per exemple del Costumari català de Joan Amades) o de músics que ja no hi són i les adaptem als ritmes del jazz, que no són els seus propis.
També feu temes de jazz en què introduïu el flabiol?
No, al revés no, però això no vol dir que potser més endavant no ho fem. De fet ja ens hem plantejat fer algun estàndard de jazz, cançons típiques de musicals dels anys 20, i tocar-les amb el flabiol. Però de moment la línia que seguim és tocar temes del país, de cultura popular.
Que té d'especial el flabiol?
Sobretot, té dificultats [riu]. Li sobren les dificultats. És un instrument que es toca amb una mà, és un registre molt agut, i a l'hora de fer aproximacions cromàtiques que no siguin les notes blanques del piano, la cosa es complica bastant. Aconseguir un llenguatge que pugui marxar més de to i quedi àgil és difícil. Però és en el que estem treballant.
Així que el fet d'incorporar-lo és un repte per a vosaltres.
Sí, sí. Seria molt més fàcil fer-ho amb un saxo, però hi ha molts grups que ho fan.
Un altre disc vol dir que el primer (Sòl de flabiol) va tenir bona acollida?
Vam fer una quinzena de bolos arreu de Catalunya i va anar molt bé. Allà on hem anat a fer els concerts també hem fet una mica de treball de conèixer quines són les cançons tradicionals del lloc i moltes vegades hem aprofitat per incorporar-les en el nostre repertori. Això ja va passar a Mataró quan vam venir a Les Santes de l'any 2015, en què vam tocar al pati de Les Esmandies.
Allà hi toca enguany Gabriel Amargant, que va col·laborar en el vostre disc amb el saxo tenor en el tema "Rhythm del pare".
Sí, ja fa anys que ens coneixem. També li interessa la música tradicional, però ell té una formació totalment de jazz estàndard, És més mainstream. Té una tècnica brutal, és molt bo, i va ser genial que col·laborés en el disc per donar-hi un toc més jazz.
Quines cançons vau incorporar al repertori de Mataró?
Vam adaptar el Ball de Grossos, d'en Quirze Perich i la Polca d'en Borina.
26 de juliol
Concert de Barram - Pati de la Residència Sant Josep, 12 h
En acabar el concert, una cercavila amb els músics anirà fins a la plaça de Santa Maria per a l'inici de la Barram i Repicada
