Després de l'esplèndid pròleg que dies abans hi havia posat Josep Rodri a la platja del Varador amb el muntatge poètic 'Parla'm de la mar', la programació teatral de Festa Major ha entrat a la setmana forta de Santes amb dos espectacles molt diferents però amb el denominador comú de tenir gent de Mataró com a protagonistes.Diumenge a la tarda la Sala Cabanyes va voler portar al Teatre Monumental l'última representació de la producció de 'El Mikado' que va estrenar la temporada 2010-2011 i que de llavors ençà ha tingut un periple ple d'èxits. L'endemà a la nit el mateix Monumental acollia una funció de l'espectacle dedicat a Joan Capri que actualment Joan Pera està fent al Teatre Condal del Paral·lel barceloní.El bis de 'El Mikado', un encert Era el març de 2011 quan un nombrós equip artístic i tècnic de la Sala Cabanyes dirigit per Marc Molina estrenava la pròpia versió de 'El Mikado', l'opereta còmica d'Arthur Sullivan i William Gilbert considerada la comèdia musical més emblemàtica i més representada arreu del món. El bon resultat d'aleshores va fer que es reposés l'octubre següent i que després realitzés una gira per diverses poblacions. Sis premis aconseguits en el concurs de teatre amateur Ciutat de Sant Feliu de Guíxols corroboren l'encert del treball dut a terme per la gent de la Sala.
S'ha de dir, perquè és una evidència, que aquesta producció és deutora de la que va fer anys enrere la companyia Dagoll Dagom. Però els molts elements d'imitació que conté no li treuen mèrit. Perquè el rocambolesc tripijoc que constitueix la trama de l'obra i que figura que s'esdevé en un temps llunyà en el suposat poble japonès de Titipú està molt ben donat per l'estol de dotze actors i actrius que fan tots els personatges i també els números corals. Canten, diuen el text i es belluguen estupendament. Per això ha estat una bona pensada mostrar aquest 'Mikado' a l'escenari del Monumental, fer-lo entrar en el programa de Santes i donar-li nova volada. Un precedent que bé podria assentar criteri per a propers anys: la Festa Major com a marc de difusió de muntatges d'interès d'algun dels grups locals. Pera exalça CapriNo es pot pas negar que a la base de 'Joan Pera Capri', el xou que interpreta en solitari Joan Pera, hi ha la voluntat de l'actor mataroní de reivindicar i agrair el mestratge de Joan Capri, que fou un dels còmics més populars de l'escena catalana fins als anys setanta del segle passat. Per això ha estructurat l'espectacle a partir d'uns quants dels monòlegs que Capri va fer famosos amb les seves actuacions i els discos que va gravar. És una proposta sense pretensions en què Pera es posa en la pell de Capri intentant defugir el mimetisme, però sense aconseguir-ho. Tampoc són més reeixits els moments en què surt del personatge per afegir-hi trossos de collita pròpia. Tot queda entre la nostàlgia i la caricatura. Perquè els textos de Capri, malgrat l'esforç que s'ha fet per actualitzar alguns dels referents que hi surten, no suporten gens bé el pas dels temps. Si a la seva època ja tenien un bon punt carrincló, ara resulten d'una obsolescència manifesta. Sigui com sigui, com que és Festa Major i en Joan Pera jugava a casa, el públic provecte que omplia el Monumental va dedicar-li intensos aplaudiments al final d'una funció marcada pel record emocionat a Paco Morán, inseparable company d'escenari de Pera, en el dia de la seva mort.
