S’acaba la millor temporada dels Capgrossos de Mataró
Els registres assolits, de rècord, els donen el tercer lloc als rànquings
El treball fet a assajos ja va catapultar ben aviat la colla que va aconseguir el cinc de vuit, el seu castell bandera, més aviat que mai, en la diada de l’aniversari a la Plaça de Cuba. També els nou pisos van arribar aviat i a Vic s’hi va descarregar, el primer cap de setmana de juliol, un tres de nou. Els números dels Capgrossos la primera mitja part de temporada ja van despuntar -destacables també el primer folre en solitari de la colla, a Llavaneres, i el llunyà tres de nou folrat a Torredembarra, plaça mítica- amb la qual cosa l’actuació feta per Les Santes no va sorprendre. Per la seva Festa Major, els de blau van alçar per primera vegada -una de tres- el seu sostre casteller fent la Tripleta Màgica i el pilar de sis.
El pilar de set
Després de vacances, el nivell es va mantenir i va anar pujant. Amb sols una setmana d’assaig, el 28 d’agost, els blaus van sorprendre portant el tres de nou a l’encisadora i clàssica plaça de l’Arboç. Amb el fet apuntaven maneres per una hipotètica anada a Sant Fèlix, quan sigui. La primera setmana d’octubre va ser la del salt qualitatiu de la temporada. En set dies els Capgrossos van aprendre a oficiar de colla gran i van carregar a Lleida -tan lluny- el seu primer pilar de set amb folre, tota una fita. Set dies més tard es portava la Tripleta Màgica a Tarragona, on s’havia estrenat l’any anterior al Concurs. El món casteller va començar, llavors sí, a percebre els blaus com una amenaça a l’ordre establert de quatre grans colles dominants.
Quatre amb l’agulla i traca final
Dues actuacions van rematar la feina fent que es pugui parlar d’any sublim. A Vilafranca, els mataronins repetien Tripleta però hi afegien el pilar de set descarregat per primer cop. Cinc dies més tard, a Mataró, Santa Anna veia la millor actuació de la història blava amb el primer quatre de vuit amb el pilar descarregat al que s’afegien els dos “nous” i el pilar folrat. Tots els elogis eren pocs i els de blau eren la sensació. Així, l’immillorable any col·loca la colla mataronina a les portes dels supercastells, amb una merescuda tercera posició als rànquings i més amunt que mai.