El cap de colla dels Capgrossos, Lluís Feliu, era tan clar com sincer davant la seva penúltima actuació com a líder, demà dia de Tots Sants a Vilafranca: “Si avui a assaig som 400 i ve fins i tot la Verge, podrem tirar la torre de 9”. Una frase, quasi una prometença que no es podria entendre si no fos per la gran actuació segellada ahir pels Capgrossos a Girona, on quasi quatre mesos després van tornar a descarregar el 3 i el 4 de 9 amb folre i la torre de 8, també folrada. Una actuació que sembla haver endollat la maquinària, tard –molt tard– però encara amb la diada de demà a Vilafranca per venir. Els Capgrossos volen posar tota la carn a la graella avui, a partir de les nou de la nit, al seu local d’assaig. Hi fan la seva particular castanyada. I no renuncien al gran moniato: la torre de 9 amb folre i manilles que demà farà just un any que van fer per primer cop.
Els blaus van passar en pocs minuts d’aquella monotonia deprimida de la travessa del desert que ha estat aquest segon tram de temporada a un estat d’excitació evident. La raó, l’actuació a la Plaça del Vi de Girona que ja és quasi tant talismà com la Paeria de Lleida. La colla del Maresme hi és convidada fixa i fa els honors alçant-hi els seus castells sostre: ahir ho va donar tot i va sortir amb la victòria sobre dos ‘nous’ i la torre de 8. Des de Vic, primers de juliol, que no assaborien una actuació així. La diada va servir per veure un dels millors intents de 3 de 10 que es recorden, que van haver de desmuntar uns Minyons de Terrassa que van caure al 5 de 9 amb folre després de fer-li una primera, i per tant invalidada, aleta. Els Marrecs de Salt van fer el 4 de 8 a casa, com a millor castell.
Necessitats de confiançaEls Capgrossos van obrir camí amb el 4 de 9 amb folre, executat amb una confiança evident que ha dotat aquesta estructura d’una moral de ferro. Esbiaixat dels pisos inferiors, per dalt el castell es va bastir amb comoditat i serenor i el primer ‘nou’ va ser al sarró de bones a primeres. El 3 de 9 de després ja eren figues d’un altre paner. Des de Vic que no es descarregava, per Santes s’havia ensorrat i el 3 enyora tota la moral de la que el 4 va sobrat. Però es va alçar amb el convenciment d’un bon assaig i de voler lluir les fotos d’una colla que se sap i que es nota a si mateixa gran. I com a colla gran va pujar, un pèl ferit de mides entre dues de les rengles però amb bons atributs a tots els nivells. Quan un castell no se sap rodat, és la bona feina de folre –i per tant de pinya– però sobretot d’un tronc dels quirats del capgròs i d’una canalla excel·lent la que fa reeixida la feina. I així va ser. I feia temps que no se celebrava tant un 3 de 9 amb folre blau. I amb tota la raó del món.
Abans de dos pilars de 5 de comiat –agradable novetat– la tercera ronda va veure una torre de 8 amb folre molt bona, dinàmica, que avui a assaig voldrà jeure sobre les manilles. Si els Capgrossos són 400. I si hi ha la Verge, Les Santes, Sant Narcís ve de Girona i Tots els Sants de Vilafranca. La tasca és difícil, titànica. Però no impossible. I demà també pot ser el torn del 5 de 8 i per tant de la Tripleta. I demà l’actuació és a una altra plaça talismà. La traca final tot just s’ha encès.
