Moment difícil pels Capgrossos. Dels moments en què fa falta raça, gent i convicció. Moments en els què fa falta pinya, en què fa falta fer colla. Els Capgrossos estan en baixa forma. . Un mal moment. D’aquells que tothom pot tenir.Es pot tenir però s’ha de reaccionar. I als maresmencs se’ls presenta aquest cap de setmana una doble cita propícia, dues diades que han de servir per treure’s espines i recuperar la castellística ufanosa. Dissabte els Capgrossos actuen al Prat, diada propícia pel rodatge, la confiança i el treball de troncs, però diumenge els de la camisa blava tenen cita a Lleida. No és una cita qualsevol.Esperit de “Al loro!”Per això arribats a aquest moment, amb l’actuació de la Paeria a sobre, els mataronins s’han d’apuntar a l’esperit del cèlebre “Al loro!” laportià, creure’s allò del “que no estamos tan mal” i reaccionar a plaça. La Plaça de Lleida, la Paeria, ve a ser com “la segona plaça” dels Capgrossos, on s’hi senten d’allò més còmodes. En el planning inicial de l’any, la tècnica dels blaus volien fer-hi la Tripleta Màgica o com a mínim un castell de 9, un objectiu que a hores d’ara es veu inviable. Actuació incògnitaPerquè el “nou” arribi s’ha de passar pàgina a la psicosi de dues caigudes del 3 i remuntar en el nombre de camises al local, amb especial interès per l’assaig d’avui divendres a partir de les nou. Una cita en què és necessari recuperar caliu i ganes pel cap de setmana. Diumenge passat després de l’actuació d’Esplugues ningú de la colla s’atrevia a fer pronòstics sobre què fer a Lleida. Però no es vol baixar del llistó dels 8 pisos. Una petita conquesta que, d’acomplir-se, serviria per començar a certificar la necessària recuperació a l’actual baixada –més psíquica que real.
Els Capgrossos van a Lleida amb ganes de ser ells mateixos. Allà els esperen els Castellers de Sants i els “amics” Castellers de Lleida. La Plaça és bona, no hi haurà pressió i els Capgrossos necessiten recuperar el pols i plantar una actuació que els doni credencials pel que queda d’any: que es mobilitzi la reserva, que a Lleida s’hi juga molt.
