Lea Cornellana és una de les dones que cada dia 25 de mes es planta davant les portes de l’Ajuntament de Mataró per denunciar la violència masclista i donar visibilitat a les víctimes. Ho fa acompanyada dels membres de Teixit de Dones i de representants d’altres entitats que també aporten el seu òbol a la causa en aquesta concentració que porta per títol “Ens volem vives”.
"Ja fa tres anys que organitzem aquestes manifestacions, on aprofitem per recordar tots els feminicidis que hi ha hagut durant l’any", explica Cornellana.
Segons el balanç de la Delegació del Govern per a la Violència de Gènere, actualitzat per darrera vegada el 25 d’abril, des que va començar l'any un total de 18 dones han estat assassinades a tot Espanya, dues d’elles a Catalunya. Tot i les multitudinàries concentracions del 25 de novembre i del 8 de març dels darrers dos anys, aquesta plaga segueix present a la nostra societat.
"El moviment del 'Me Too' ha fet palès que la nostra lluita ja no té marxa enrere i que implica tots els sectors", afirma l’entrevistada. Per a ella, "encara que no ens matin a nosaltres o que a nivell individual no ens sentim ofegades, dones i també homes hem de seguir sortint al carrer per canviar el to masclista que predomina a la nostra societat".
Tornem enrere?
Cornellana és una de les fundadores de Teixit de Dones, entitat que va néixer el 2014. "Soc de les més grans del grup, i gràcies a la nostra activitat m’estic retrobant amb aquella lluita contra la violència de gènere i a favor de l’emancipació de la dona que va quedar arraconada durant l’etapa franquista", confessa. De fet, tot i que va estar organitzada en grups clandestins per derrotar la dictadura, Cornellana explica que en aquella època els drets de la dona eren un tema secundari, fins i tot per a republicans i anarquistes.
Hem de sortir al carrer per canviar el to masclista que predomina a la societat"
El seu consell per fer front a l’aparició de partits d’extrema dreta com Vox és clar i concís: "No hem de donar-los més importància de la que tenen; només volen aconseguir la seva cadira i no saben com fer-ho". Mentrestant, les entitats feministes com Teixit de Dones estenen la seva lluita i reclamen més recursos.
El rol de l’Administració es queda curt
"Quan una dona denuncia un cas de violència masclista, l’Administració li ha de donar suport de totes les maneres possibles", declara Cornellana. Precisament ella coneix de prop la realitat de les víctimes i reclama més ajudes a tots els nivells: per a les víctimes però també per a impulsar la formació dels més joves. "Hi ha molts menors que són testimonis d’agressions a casa i és per aquest motiu que és imprescindible que aquesta violència que pateixen i no saben expressar es pugui detectar a les escoles bressol", explica.
