Ràbia, perplexitat i indignació. Són els sentiments dominants des d'ahir, dijous i seguiran sent amb tota probabilitat els protagonistes de la darrera setmana. El cas de 'La Manada' ha tingut un gran impacte social i la sentència tova de l'Audiència de Navarra marca un punt d'inflexió el feminisme i en la lluita contra les violències masclistes. El "no és un abús, és una violació" parla del cas però és la guspira que pot encendre un incendi. A Mataró poques hores després de fer-se pública la decisió dels jutges –amb l'ignominiós vot particular d'un d'ells, per cert– segons la qual no es pot parlar de violació, el carrer era testimoni de l'escalada social que provocava aquesta decisió judicial. Fartes. Absolutament fartes i enrabiades es repetia l'esquema de la doble mobilització: en termes similars als del passat 8-M.
Davant l'Ajuntament, l'obstinació de Teixit de Dones. 24 hores després de la seva concentració mensual contra les violències masclistes tornaven a congregar desenes de persones, aquest cop en paral·lel a les altres convocatòries a tot l'Estat. I denunciaven tot el que vol dir, amb què descriu i com valora, aquesta sentència judicial. Costa sovint de fer-se el silenci a La Riera. I només els crits el trencaven.
Fins als Jutjats
Una hora més tard la Nacional II al seu pas per davant de l'Estació quedava tallada. Maresme Feminista feia aquesta acció, amb els centenars de persones que secundaven la segona convocatòria del dia. Molts dels congregats eren repetidors de la primera. El clàssic "ens toquen a una, ens toquen a totes" adquiria tota la vigència. La manifestació va anar fins davant dels Jutjats, per denunciar la connivència amb la mentalitat masclista d'una sentència que, per un dijous, semblava haver encès la flama i haver fet vessar el got.
