La Fiscalia no veu indicis de delicte en la desviació pressupostària de l'edifici El Rengle, construït a Mataró entre 2007 i 2010, sota el mandat del darrer tripartit municipal. L'edifici d'oficines i comercial es va pressupostar per 18,1 milions, però el cost final va ascendir fins a 26,3, un 42% més. El cas va arribar a l'Oficina Antifrau l'any 2012, quan CiU va accedir al govern municipal. Després de més de dos anys d'investigació, Antifrau va elevar el cas a Fiscalia en detectar-hi presumptes "irregularitats en els procediments de contractació i execució" de les obres. La investigació del fiscal resol ara que "cap dada permet deduir una actuació delictiva".
Segons el decret d'arxiu del fiscal en cap de Mataró, al que ha tingut accés l'Agència Catalana de Notícies, "difícilment es pot deduir un caràcter prevaricador" en el procés d'adjudicació de l'obra. Detalla que la modificació dels criteris de valoració va afectar a totes les empreses per igual i que no està demostrat que aquest canvi fos a proposta d'FCC "amb consciència prèvia que la resta d'empreses resultessin perjudicades". "Hi hagués hagut prou amb donar una puntuació més gran a FCC sense aplicar subcriteris, tenint en compte que no tots els criteris inicials de valoració eren estrictament objectius", apunta el fiscal amb l'objectiu d'evidenciar que les possibles irregularitats administratives no tenien cap caràcter prevaricador.
En mans de CiU
Pel que fa al posterior sobrecost i execució del projecte, el fiscal tampoc veu indicis que expliquin un possible frau a l'administració pública. Pel fiscal "no és discutible" aquesta desviació pressupostària, però assegura que l'empresa municipal PUMSA, promotora de l'obra, "va al·legar motius d'interès públic" i "va respectar dins els límits establerts el procediment legal per consumar la modificació contractual".
Amb tot, el fiscal ha decidit l'arxiu, si bé manté una porta oberta perquè els denunciats –CiU va reconèixer el mandat passat haver impulsat la denúncia davant d'Antifrau– puguin portar el cas per la via contenciosa administrativa. "És la via competent" en aquest cas, assenyala el fiscal, que recorda que "no es pot concloure que el conjunt d'irregularitats administratives lleus conformin una irregularitat greu a resoldre per la via penal".
Un projecte que hipoteca les finances municipals
Més enllà de la situació judicial que durant anys ha sobrevolat l'Ajuntament de Mataró, la construcció de l'edifici El Rengle ha suposat també dificultats a nivell econòmic. L'empresa constructora va presentar la factura dos anys després d'acabar l'obra i la tensió a la tresoreria municipal va obligar el consistori a negociar amb l'empresa condicions i terminis de pagament. En total, els diferents acords assolits amb la constructora hauran suposat una rebaixa final d'uns 3 milions i l'obra s'acabarà de pagar, previsiblement, l'any 2019. El 2014, l'Ajuntament va pagar els primers 7,4 milions; el 2015 es van pagar 2,8 M, i aquesta mateixa quota és la que està prevista fer efectiva aquest 2016 i també el 2017 i 2018. L'any 2019 s'hauria de liquidar el deute amb un darrer pagament de 2,3 milions.
