“LES MEVES FACULTATS FÍSIQUES EM DEMANEN LA CANCEL·LACIÓ DELS MEUS PLANS DE FUTUR” . MANUSCRIT DE NIKOLAUS HARNONCOURT. (Desembre 2015).
El seu brusc allunyament de les sales de concert va neguitejar a tots els melòmans i premsa internacional. El passat dissabte 6 de Març 2016 ens deixava el Mestre dels Mestres, a la seva casa d’Àustria. HARNONCOURT amb un enorme llistat d’èxits i guardons, ha estat el guia a seguir del Corrent Autèntic Musical dels anys Cinquanta.
Tota la música que interpretava, sonava com un pur matís a la partitura original, amb els criteris propis de cada època. Amb la seva esposa Alice violinista, Harnoncourt l’any 1953 fundà el Concentus Musicus Wien. Una orquestra que reflectia tota la seva imatge i personalitat, acompanyant-lo fidelment en tot el seu recorregut musical, i projectant la seva inesgotable intuïció.
La seva primera i inigualable proesa discogràfica - amb la col·laboració de GUSTAV LEONHARDT- fou l’enregistrament integral de les Cantates de J.S. BACH entre els anys 1971 i 1989. Les contribucions a l’Art musical de l’excepcional director foren múltiples, entre les quals sobresortia la clarividència, la capacitat, la virtut de convertir el silenci en la nota més sonora de la partitura...
Els seus concerts sempre eren noves experiències, demostrant la seva originalitat i sensibilitat. Va concebre la Música com una litúrgia de vida i de mort. Les seves interpretacions implicaven color, dinàmica, energia, contrast, emoció, so i silenci; expressivitat en el seu gest i profunditat en la mirada. El seu llegat i reflexions musicals, sincerament expressades, estan en la seva bibliografia. Un home, un ésser humà, un músic, un pedagog, un director, un musicòleg….
Senzillament una persona afable, que només amb la seva mirada ens transportava més enllà de la Música i de l’Art. GRÀCIES MESTRE!!!!
