Els rius són elements de la geografia física que han inspirat grans pàgines musicals. Meravelloses melodies fluvials han estat creades per compositors obsessionats pel medi natural. La saba que nodreix la terra durant el seu recorregut no s’atura fins fondre’s a la immensitat del mar, afavorint la vida vegetal i animal.
Tots aquests aspectes de la natura no han passat per alt pels músics de totes les èpoques. La seva inspiració creativa, produïda pels agents fluvials, s’ha reflectit en diversos gèneres musicals: valsos, poemes simfònics i grans simfonies. Per la seva difusió i excel·lència sonora, alguns d’aquests fragments, han adquirit un lloc de privilegi entre els melòmans. Bedrich Smetana (1824-1884) fou un compositor txec, pioner en el desenvolupament d’un estil musical íntimament lligat a les aspiracions independentistes del seu país. El seu cicle de poemes simfònics La Meva Pàtria representen la història, les llegendes i els paisatges de la seva terra.
Dins d’aquest recull de música, el segon dels sis poemes simfònics que configuren tota l’obra, està dedicat al riu Moldava (Vltata en txec). Aquest model musical ja fou desenvolupat anteriorment per Franz Liszt en l’etapa del Romanticisme del Segle XIX. Smetana conrea i incorpora en la descripció musical de les aigües del riu Moldava, tot l’esperit nacionalista que va esdevenir un referent habitual en la música i la cultura de molts països de finals del segle XIX. Dos acords conclusius al final de l’obra, simbolitzen la fusió dels rius Elba i Moldava, a la ciutat de Praga.
