Carlos Kleiber fou un dels directors d’orquestra més admirats per tot el món. Va impregnar un art personal i intransferible a totes les obres que va dirigir. El director neix a Berlin, l’any 1930, però posteriorment es nacionalitza austríac. El seu pare, Erich Kleiber va ésser director de l’orquestra de l’Òpera de Berlin durant el III Reich i formà part de l’anomenada generació daurada de directors de Música austro-alemanys, destacant Bruno Walter, Otto Klemperer i Wilhelm Furtwängler. Com tots aquest directors, Erich Kleiber, posseïa seriositat i gran rigor en la conducció orquestral, molt més mesurat i equilibrat que el seu fill.
Carlos Kleiber, inicià els estudis musicals a Buenos Aires, amb la rotunda oposició del seu pare. La seva carrera musical començà l’any 1966, dirigint l’òpera Wozzeck en el reconegut festival d’Edimburg, la mateixa obra que el seu pare havia dirigit, l’any 1926, a Alemanya.
Segueixen les gires per els més importants teatres dels Estats Units d’Amèrica l’any 1977: Los Angeles, Chicago, Metropolitan de Nova York, on dirigeix La Bohème de Puccini amb Luciano Pavarotti i Mirella Freni. Recogenut com a gran director d’òperes, no podem oblidar la seva autoritat en la direcció simfònica.
El seu perfeccionisme el condueix a treballar i analitzar amb detall totes les partitures en els assajos de les orquestres. Carlos Kleiber contractat per la firma discogràfica Deutsche Grammophon, semblava ésser el succesor per ocupar les regnes de l’Orquestra Filàrmònica de Berlin quan Karajan morí, però no fou així. En la seva dicografia hi trobem enregistraments d’obres de Beethoven, Mozart, Haydn, Brahms, Borodin, Dvorak, Mahler, Strauss, Weber…
