En una Itàlia, en procés d’unificació, l’any 1860, sorgeix el Moviment Verista, que es manifesta en la literatura i en la música. El Verisme conegut també com a Realisme, fou la darrera escola operística del segle XIX.
Aquest moviment descriu amb gran certesa els moments de la vida diària i les emocions primàries dels protagonistes que eren gent senzilla. Els compositors, que varen conrear aquest estil líric, pretenen demostrar que les passions humanes són les mateixes en totes les èpoques i en totes les condicions socials. Les melodies de les òperes del Verisme són de gran força expressiva i bellesa.
Els músics d’aquesta expressió artística, hereus d’una rica tradició operística, van saber crear un estil musical aparentment nou, però fidel a les convencions de l’òpera italiana que va arrelar profundament en aquest país, traspassant fronteres encara que en menys incidència. Els noms de Pietro Mascagni i Ruggero Leoncavallo sempre van units i estan considerats els grans representants de l’escola Verista. En el Verisme les característiques vocals del Bel Canto, d’ornamentacions virtuoses desapareixen, i es creen unes melodies directes, que causen un fort impacte a l’espectador. L’orquestració esdevé complexa i s’introdueix l’intermezzo o interludi musical, recopilant els temes més remarcats de l’òpera. Si el nom de Pietro Mascagni, va unit a l’òpera Cavalleria Rusticana, Ruggero Leoncavallo està relacionat amb l’òpera Pagliacci. El reconegut director d’orquestra Arturo Toscanini fou l’elegit per conduir l’estrena de Pagliacci, l’any 1892 a la ciutat de Milà.
