La música instrumental, amb el compositor Manuel de Falla (1876-1946), adquirirà una notable personalitat i un estil nacionalista musical espanyol. El músic nascut a Cadis, orienta la seva vida cap a l’art de la composició i, impulsat per l’ambient que el rodejava, compon sarsueles sense cap transcendència. L’horitzó de la música espanyola, en temps de Falla, estava plenament dominat per l’art de la lírica i l’esperit wagnerià. París era la ciutat desitjada per tots els artistes, i el músic espanyol s’hi establí durant uns anys. A la ciutat de les llums, Falla gaudeix de l’amistat de grans compositors: Debussy, Ravel i Stravinski, que li obren la visió musical de l’època.El compositor a París, publica 4 Cançons populars espanyoles, deixant de banda l’estil del romanticisme francès. Però la composició que el portà a la fama fou ‘Vida breve’, una obra primerenca de gran vivesa rítmica en les seves populars danses. De tornada a Espanya, la seva vida transcorre a la ciutat de Madrid, on produí les obres més famoses: Noches en los jardines de España, El sombrero de tres picos, -una de les versions fou estrenada pels Ballets russos de Serguei Diaguilev a París- i El amor brujo, en el que evoca tot el misteri i l’essència idiomàtica de la música de l’ètnia gitana andalusa.Falla, realitzant el seu somni de retirar-se a la solitud i al silenci de Granada, alternarà la composició, la meditació i algunes gires per Europa, morint a Còrdova (Argentina), l’any 1946. Considerat el patriarca de la nova música espanyola, Falla traça el seu camí en el gènere musical nacionalista espanyol, com alguns altres mestres: Felip Pedrell i Isaac Albéniz.
