Després d’un atemptat fallit contra l’Emperador Napoleó III, l’any 1858, davant de l’antiga òpera parisina, el monarca decidí construir un fastuós teatre d’òpera en un altre emplaçament. L’arquitecte de la nova òpera de París, Charles Garnier, de només 36 anys, va guanyar el concurs per edificar aquest monumental edifici l’any 1861. La construcció del teatre d’òpera de la capital francesa durà 15 anys. L’Òpera de París (1875) indret de plaer i de luxe, es considera una de les grans construccions franceses dels darrers segles. La cerimònia d’inauguració del teatre de l’Òpera, s’efectuà en plena República, l’any 1875. El Palais Garnier mai fou una propietat monàrquica sinó un palau de la burgesia.
Situat en el cor de París, aquest temple de l’art líric, és una obra mestra de l’arquitectura teatral de la meitat del S. XIX. Chales Garnier, a la nit de l’estrena, fou nomenat Cavaller de la Legió d’Honor i no existeix arreu del món, cap altre teatre d’òpera amb l’elegant i majestuosa denominació de palau. La societat parisina, podia admirar des de l’entrada principal del teatre, el que esdevindria el símbol esplendent del poder francès en el món i una meravellosa obra d’art. A l’Òpera Garnier, hi conflueixen diferents arts: pintures, escultures, teatre i música. Disposa de biblioteca i museu, amb documents, llibres, partitures, material d’orquestra, arxius, maquetes i objectes diversos.L’origen dels documents més antics, es remunta a l’època del rei Lluís XIV, quan es creà l’Acadèmia Reial de Música, l’any 1669.
