R. Wagner (1813-1883) va modificar totalment el gènere musical en la seva forma, en el contingut, en la transcendència i en les preferències del públic. El drama wagnerià, com a reflex d’una nova concepció de la música, implica la renovació del llenguatge musical i també la redefinició del rol social i la funció espiritual del compositor.Les òperes de R.Wagner són la unió del teatre, de la poesia i de la música. El compositor alemany, nascut a la ciutat de Leipzig, gran lector dels poetes i dramaturgs romàntics (Goethe, Hoffmann) decideix convertir-se en creador d’obres dramàtiques musicals.L. van Beethoven fou el compositor que li obre l’univers de la música i l’anima a compondre obres, associant l’orquestra sinfònica i la poesia dramàtica.
R. Wagner, després de trenta anys de viatjar per tot Europa, té l’ocasió d’assistir a les representacions d’òperes romàntiques i en dedueix la necessitat de reformar el teatre líric, donant-li una dimensió espiritual que excedeixi la sola funció de divertiment i de plaer immediat. Creu indispensable la transformació de l’òpera tradicional obrint el camí cap a un drama compost a partir de temes llegendaris o mítics, implicant l’aliança de totes les arts.Les innovacions, que proposava Wagner, obeïen al principi estètic de la fusió dels components literàris, poètics, dramàtics, escènics i musicals, en una totalitat homogènia.El compositor a la recerca d’un ART TOTAL és converteix en el llibretista de les seves pròpies obres teatrals i musicals.
