GUILLAUME de MACHAUT (1300-1377) fou un compositor que il·lustrà la nova música del segle XIV. Machaut, poeta, músic i canonge de la ciutat de Reims, va estar al servei de diferents prínceps, especialment de Jean de Luxemburg, rei de Bohèmia. El compositor Machaut contribuí a la síntesi de la cultura musical profana i sacra, i fidel a la música especulativa i metafísica, desenvolupà les noves funcions profanes de la música . El músic Machaut condueix a la perfecció la lírica profana, el motet i la missa i és autor de més de 250 poemes lírics escrits en diverses formes. Conscient de les facultats pròpies d’un artista, Machaut no renuncia a la seva fascinació per les matemàtiques, que foren la base de la isorítmia (repetició d’un mateix ritme o esquema rítmic en tota una mateixa obra).
El canonge de Reims, per crear unió i relació a l’interior del discurs musical, hi afegeix diverses tècniques com les síncopes, hoquets... L’Ars Nova a França, s’orientava cap a la recerca de noves fórmules musicals complexes i, contràriament, la península italiana es decantava vers el gust per la improvisació melòdica. La concepció d’escriptura de la nova música es basa en una rítmica més simple, en unes línies melòdiques més unificades i en una textura global que s’allunya de la mística medieval. Una música -L’Ars Nova- que no estava pensada pel gran públic però sí pel plaer de qui la practicava.
