En el segle XIV el poder polític, l’Església, l’economia, el pensament escolàstic i tots els ordres de l’activitat humana experimenten profunds canvis. Tota una sèrie d’esdeveniments, com la pesta negra; els problemes de l’Església, desacreditada pel període dels Papes d’Avinyó i el Cisma d’Occident; els canvis del sistema feudal, les inacabables guerres, com la dels Cent Anys, propicien l’evolució de la societat de l’època. Les corts reials, principesques i famílies burgeses promouen el mecenatge de les noves idees en les arts i les lletres dins del canvi emergent de mentalitats. Grans artistes com Giotto, Petrarca, Dante o els músics Philippe de Vitry i Guillaume de Machaut, il·lustren la renovació de l’art musical en aquest període històric.
L’artista, en un sentit modern, sorgeix en el moment en el què els diners esdevenen el valor de canvi, i on els cavallers són protagonistes de les obres que idealitzen la seva forma de vida. ARS NOVA, nom del tractat escrit l’any 1321 per Philippe de Vitry (1291-1361), designava la nova forma de concebre i escriure la música. VITRY, poeta, músic, deixeble de Petrarca i bisbe de MEAUX (França), publica els principis d’escriptura musical que havien aparegut en el segle XIII i no havien estat teoritzats. L’antiga divisió rítmica musical, associada a la imatge de la Santíssima Trinitat, era la ternària (mode perfecte). L’Ars Nova de Philippe de Vitry introdueix un sistema coherent d’organització de ritme, donant pas a la divisió binària (mode imperfecte) i facilitant les combinacions de les veus.
