Robert Schumann Músic i Poeta (i 2)

La primera obra publicada del compositor Robert Schumann és un recull de variacions per a piano amb el nom d’una noia: Abegg. En el tema de la composició, Schumann utilitza les notes A, B, E, G, G, es a dir, la, si bemoll, mi, sol, sol. El compositor continua escrivint obres per a piano: sonates, estudis, escenes infantils, àlbum per a la joventut, el Carnaval.     En el lied schumannià, degut a la influència de la seva esposa, la pianista i concertista Clara Wieck, l’acompanyament del piano és molt més treballat que el d’altres compositors romàntics. La delicadesa poètica i la descripció sentimental de la natura es contempla en les composicions ESCENES DEL BOSC i SIMFONIA RENANA núm. 3.Schumann fundà una revista musical “NEUE ZEITSCHRIFT für MUSIK” essent ell mateix el director i col·laborador, i signant les crítiques musicals amb diferents pseudònims, trets de personatges de la narrativa i de novel·les.Robert Schumann experimentà la necessitat d’iniciar una nova aventura orquestral en la Primera Simfonia en si bemoll Major, per cercar noves formes de manifestació, i donar a la Simfonia un tractament plenament romàntic.Schumann troba noves sonoritats i nous horitzons per expressar-se en la música de cambra, en els quartets de corda dedicats a Fèlix Mendelsohnn i en el Quintet en Mi bemoll.Les obres de Schumann són de gran bellesa i força, evocant escenes de forma difuminada i mostrant la seva personalitat de músic i poeta. La seva ment malalta, enmig de terribles sofriments destrossen la seva vida i la de la família. En plena consciència del seu estat psíquic desequilibrat, en un moment de lucidesa, decideix ingressar per pròpia voluntat en el manicomi d’Endenich, on restà els dos darrers anys de la seva vida. En l’Univers romàntic, el nom de Robert Schumann s’inscriu com una entitat apart, on la realitat es barreja amb la fantasia.