

El moviment romàntic alemany, va suposar l’apogeu de l’art nacional. Els compositors romàntics, en unes premisses generals d’individualisme i d’exaltació dels sentiments, creen els seus propis mons estètics amb una riquesa de concepcions desconegudes. Alguns músics de l’època romàntica, van creure que s’iniciava una nova era musical, sense connexió amb el segle XVIII, respectant les formes i tècniques tradicionals, però impregnades d’un nou esperit.El piano, la veu humana en solitari, i la gran orquestra foren els tres vehicles expressius del segle XIX, i les innovacions tècniques permetran instruments de majors possibilitats virtuosístiques.SCHUMANN (1810-1856) és el músic alemany que simbolitza els valors més purs del Romanticisme musical. El carácter, les circumstàncies de la seva vida, l’exaltació del seus sentiments, l’amor apassionat per a la seva esposa, l’intent de suïcidi, la mort en el manicomi d’Endenick, personifiquen la forma d’entendre el moviment romàntic en Schumann. La seva inspiració musical prové, en gran part, de les fonts literàries i el desig de fusionar la música i la poesia. Les oscil·lacions en el seu estat d’ànim es tradueixen en els ritmes inestables, sincopats de les seves composicions i en els contrastos d’exaltació i malenconia en el conjunt de la seva obra. El seu estat psíquic es reflecteix en les obres per a piano, juntament amb els esclats de passió, els deliris, els somnis i l’angoixa d’una malaltia mental.