El passat dia 8 d’octubre es va inaugurar, a l’espai d’art Ca l’Arenas, l’exposició Art i guerra. La mateixa fa referència a la salvaguarda del Patrimoni Artístic i Cultural en temps de la guerra civil.Ja sabem que allò que un intenta protegir i conservar, en període bèl·lic, és la vida. Pocs són els que arriscant la seva, siguin capaços de lluitar per preservar el Patrimoni de caire històric, cultural, artístic, etc.A Catalunya la Llei del Patrimoni Cultural Català, de 1993, ens diu que: “La protecció, la conservació, el creixement, la investigació i la difusió del coneixement del patrimoni cultural es una de les obligacions fonamentals que tenen els poders públics.”
Potser aquest tipus de consciència ja la tenien personatges com Rafael Estrany i Marià Ribas, artífexs de la salvació de milers d’objectes, obres d’art, etc, entre 1936 i 1939.És de justícia homenatjar aquests noms, que en una visió progressista, tenien molt clar que aquest llegat havia d’arribar en les millors condicions a les generacions futures, perquè formava part de la seva història i la seva cultura.Al segle XVIII, en un país anomenat França i durant el moviment de la Il·lustració, ja hi havia una clara sensibilitat cap a la cultura i un notable interès científic cap a la història i el passat.Aquí tot i arribar les coses més tard, sembla que de vegades no prenem nota de la importància i la riquesa del nostre patrimoni. Pioners com Estrany i Ribas haurien de servir de model en allò que la Ley del Patrimonio Histórico de 1985 considera que s’ha de preservar, s’ha d’estudiar, s’ha de gaudir i ha de servir com a estímul creatiu de les següents generacions.
