Pocs han estat els artistes mataronins, que hagin tingut el privilegi de tenir obra seva en tres espais expositius alhora. Amb aquest triplet històric s’inscriu Núria Hurtado a una curta nòmina, per no dir que pot ser dels pocs casos a la capital del Maresme.Núria Hurtado (Mataró 1976) té actualment un gravat a la Col·lectiva Sant Lluc, a l’Ateneu Caixa Laietana; comparteix exposició a la Sala Sant Lluc amb l’artista Sergi Rabassa i la té de manera individual a l’Espai Capgros.
Segurament a alguns lectors ja els hi sonava aquest nom, a partir de l’exposició de Joves Seleccionats a la Col·lectiva Sant Lluc 2008, on aquesta artista compartia cartell amb quatre més, o per l’entrevista publicada en aquest setmanari que se li feia fa uns mesos.Deixant de banda aquest periple informatiu, el treball de Núria Hurtado es caracteritza per la utilització de la tècnica del gravat, tècnica que domina amb exquisida mestria. Besnéta de l’artista Joan Finet, hereta el gust per la línia, la forma i m’atreviria a dir les textures. Una de les virtuts d’Hurtado és el no tenir por a l’experimentació, a voler aconseguir allò nou. No per això serveix plats freds, el seu és un treball profund, introspectiu, sensible, emotiu.L’art del gravat, sigui per sistema manual, mecànic, químic, fotoquímic, etc., és sempre una tècnica que s’ha de dominar molt bé per aconseguir-ne els millors resultats, el pas ferm de la Núria la portarà a doctorar-se en el gravat.
