Proquè?
Procatrinar?
Pronasticar?
Us prometo que la primera vegada que vaig escoltar aquesta paraula, i no fa tants d’anys d’això, vaig flipar. No hi havia manera d’entendre el que m’estaven dient. I encara ara em costa pronunciar-la si la dic molt ràpid.
Però quan em van explicar què volia dir us puc assegurar que llavors sí que la vaig entendre perfectament. Procrastinar. Quin gran verb!
En psicologia, procrastinació (paraula que prové del llatí i que vol dir pro: "endavant" i cras: "demà") és l'acció de deixar per a més endavant activitats que s'han d'atendre i dedicar-se a d’altres més irrellevants i agradables.
És a dir, perquè ens entenguem: és quan hem de fer una feina sí o sí, però ens fa tanta mandra fer-la (perquè és avorrida, o ens fa por, o no sabem com fer-la o suposa un gran esforç, o pel motiu que sigui....) que sempre en trobem d’altres de més agradables o més divertides per fer abans que la nostra, tot i que no hi tinguin cap tipus de relació. I fer aquestes feines secundàries ens ajuda a justificar-nos a nosaltres mateixos el fet de no acabar de concloure la feina que realment hauríem d’estar fent.
I no és que fer aquestes altres feines estigui malament. El problema és que com que sabem que les estem fent perquè no volem fer “LA FEINA”, ens fa sentir culpables perquè cada vegada tenim menys temps per fer-la.
Per exemple: quantes vegades t’has posa’t a mirar la tele tot i que saps que has d’acabar d’arreglar la cuina o planxar les camises? O quantes vegades perds el temps buscant informació per Internet enlloc de centrar-te i acabar de redactar l’informe que has de fer amb la informació que ja tens?
Això es procrastinar!
I una de les coses amb les que mééééés procrastinem és amb l’ordre. Segur que alguna vegada t’has dit: “m’hi he de posar”, “d’aquest cap de setmana no passa”, “no puc continuar amb aquest desordre”,....però al final ha passat un altre cap de setmana, un altre canvi d’armari i un altre any i no has acabat d’ordenar la casa.
Tot i que són feines que les podem deixar de fer i en principi no passa res (si més no, segur que no té les mateixes conseqüències que si a la feina deixéssim de fer una tasca que ens haguessin encarregat), a la llarga sí que en patim les conseqüències. Com? Mireu:
- El desordre ens envaeix la casa
- No trobem les coses que necessitem i perdem temps buscant-les
- Invertim diners comprant coses que tenim però o no recordem que les tenim o no recordem on són.
- Quan ens hi volem posar ja no sabem per on començar i encara ens genera més frustració
- No estem a gust a casa i no ens hi podem relaxar com ens agradaria
M’agradaria donar-vos uns quants consells per evitar-ho i que aconseguiu així posar-vos a ordenar de manera definitiva:
- Planifiqueu exactament quina és la feina que voleu fer: ordenar només un armari o donar un canvi d’aires a tota la casa. És important saber què es vol fer per no “desviar-nos” en altres coses amb les que no aconseguiríem l’objectiu fixat.
- No us marqueu objectius difícils (o impossibles de complir) ja que l’únic que aconseguireu serà que la feina encara sembli més difícil i pesada de fer. Ordenar tota una casa no és qüestió ni d’un dia, ni d’una setmana. Podries passar setmanes treballant per aconseguir tenir la casa llesta!!. Per això, més val que et vagis marcant objectius més petits (primer la meva roba, després la dels meus fills, després els llibres,...) i així fins que acabis. A mida que aneu aconseguint aquests mini-objectius i en comenceu a veure els resultats, l’objectiu final ja no us semblarà tant impossible d’aconseguir.
- Fixeu-vos uns horaris i una data límit. Tot i que ja us he dit que és difícil saber quan es pot trigar en ordenar tota la casa, quan us marqueu uns objectius més petits sí que us podeu fixar dates límit per tenir-los fets: un armari es pot fer en un matí i tota la roba en un cap de setmana.
- Programeu-vos temps de descans i la seva hora d’inici i finalització. No cal que comencis la feina i no paris fins que l’acabis. Però marca’t quan ha de durar cada descans, no sigui que quan facis una pausa comencis a procrastinar de nou i no acabis de reprendre més la feina.
Seguiu aquestes pautes i veureu com la feina d’ordenar ja no us sembla tant pesada ni complicada. I si tot i així se us fa una muntanya, truqueu-me!! Que estaré molt contenta d’ajudar-vos!
