Ja us en vaig parlar fa temps. Consisteix en eliminar objectes de casa, tants com el número de dia en el que ens trobem.
És a dir: el dia 1 s’elimina un objecte, el dia 2, dos objectes i així fins el dia 30, en que se n’eliminen 30. La suma de tots ells són els 465!!!
És la tercera vegada que el faig. Això vol dir que quan acabi hauré tret (revenut, donat, regalat, llençat) de casa meva quasi 1400 coses. 1400!!! Dit així sembla una bestiesa (i ho és!) però a mi em fa reflexionar sobre dues coses:
- Quantes coses debem tenir a casa? No ho he contat, la veritat, però és evident que n’entren més de les que surten i que en tenim més de les que necessitem (això ho descobreixes el dia que et poses a fer neteja i fàcilment omples unes quantes bosses d’escombraries per llençar).
- Per què les guardem? Aquest és el punt important. Si sabem perquè guardem les coses potser trobarem la manera de deixar de fer-ho i alliberar casa nostra.
Jo crec, i per la literatura que hi ha al respecte, no sóc la única, que hi ha dos motius principals pels que ens costa tant llençar coses:
- No volem oblidar el passat. Ens aferrem a objectes i records d’èpoques passades principalment perquè no volem veure la realitat que tenim en el present. I a vegades no ho volem fer justament perquè tenim un caos a casa que ens fa impossible afrontar el dia a dia, per no parlar del futur. Fins i tot hi ha qui evita anar a casa seva precisament per no afrontar aquesta realitat i s’inventa excuses de feina o d’estar molt ocupat, per passar temps fora.
Com que aquesta situació l’he viscut amb alguns dels meus clients, us puc assegurar que fer una neteja general de casa, traient totes aquestes coses que portem anys acumulant i aconseguir veure de nou les taules buides, els armaris ordenats i obrir els calaixos sense dificultat, és el millor remei per poder començar a afrontar la realitat del nostre present i encarar-lo amb forces renovades . Només quan tinguem la casa en ordre podrem començar a pensar en nous reptes. Abans no.
- Tenim por del futur. Aquesta por ens fa acumular objectes “per si un cas” ja que pensem que no estarem preparats pel que ens pugui portar el futur. Però a l’hora de la veritat quan aquest arriba i porta alguna cosa inesperada, ens acabem adaptant i molts cops sense utilitzar tot allò que havíem guardat.
Quantes vegades ens ha passat que perdem pes però no volem llençar la roba que ara ens va gran pensant que si ens tornem a engreixar ja la tindrem. Sabeu què passa la majoria de les vegades? Doncs que si tornem a recuperar el pes perdut, la roba que havíem guardat ja no ens agrada, o la trobem passada de moda o estem cansats de veure-la morta de fàstic a l’armari, i llavors ens en comprem de nova.
Mai podrem estar preparats del tot pel futur. Si assumim això, potser també aconseguirem no acumular innecessàriament.
Recordeu que l’objectiu final de no acumular sempre és el mateix: aconseguir que casa nostra estigui ordenada i que ens sigui molt fàcil mantenir aquest ordre. Per aconseguir-ho només cal tenir menys coses potencials a desordenar-se i menys coses per haver d’ordenar.
Amb l’ordre físic aconseguim ordre mental. I l’ordre mental ens porta a plantejar-nos nous objectius i aconseguir nous reptes a vida.
