En la última entrada al blog us vaig explicar què és i què fa un organitzador professional. Avui us vull explicar què és el que NO fa:
No vindrà a casa teva a tirar-te les teves coses!!! Vull ser rotunda perquè és el que molta gent m’ha dit que creu que fem.
En general tenim tendència a aferrar-nos a les coses i moltes vegades no caldria. Aquesta reticència que em trobo a casa dels meus clients a haver de desprendre’s de coses, a mida que anem treballant desapareix. Si seguim el procediment de treure tot el que hi ha dins d’un calaix, armari o traster i ho agrupem per categories (roba, llibres, papers/documents, records) ells mateixos són els que se n’adonen de la quantitat de coses que es poden tirar fàcilment sense que passi res: mitjons desaparellats de fa temps, factures de molts anys enrere, instruccions d’aparells que ja no tenim, retoladors que no pinten, etc.
Però: i les coses que sí que costa llençar? Sempre guardem coses perquè pensem que en un futur ens poden ser útils. Això és correcte. Però abans de decidir guardar-ho, reflexionem una mica: cal tenir tres martells a la caixa d’eines? Pensa quants quadres has penjat en els últims cinc anys?. O: cal tenir tres abrics d’hivern tenint en compte que les temperatures mitjanes a Barcelona els mesos de febrer i març (els mesos que es consideren més freds) han estat de 14º i 16º de màxima i de 6º i 8º de de mínima respectivament? Tres abrics per persona, multiplicats pel nombre de membres de la família, fa un munt d’abrics que no utilitzarem perquè no ens farà falta, però que ocuparan un armari sencer de casa!
Un altre tema són els records. Aquests són més difícils de gestionar, ho reconec. Però feu-vos aquesta pregunta: creieu que recordareu més i millor un esdeveniment en el que vau participar fa molts anys pel fet de guardar tot el marxandatge que va generar (gorres, samarretes, trofeus, medalles, pòsters,...)? O recordareu més a un familiar que fa anys que ja no és entre nosaltres pel fet de guardar totes les seves coses? O els vostres fills quan siguin grans recordaran tots els peluixos que els van regalar quan eren petits?
Jo en aquests casos sempre recomano guardar els objectes més representatius de la persona estimada o del fet en qüestió, però no tots. Els records els tenim al cap i sobretot al cor, però mai tancats en una caixa.
Recordeu que no tenim cases petites sinó massa coses per guardar-hi dins! És per això que sempre va bé prioritzar a l’hora de decidir si guardem o comprem alguna cosa per casa. Penseu que quantes menys coses tinguem, menys feina tindrem a l’hora d’ordenar i a més, estalviarem diners en compres innecessàries.
