Una por, de la qual no se'n parla massa, però se sent i es viu: La por als propis pensaments, a les pròpies imaginacions, a les pròpies fantasies.
A les pròpies emocions i sensacions. Crec que no s'hauria de tenir por a tot el que emergeix del nostre món interior. Frenant aquesta font interior, es frenen moltes coses que poden ser positives, constructives. La por a pensar per un mateix, cal superar-la com la de pensar el que pensem. No s'ha de confondre veure el que emergeix en portar-ho a terme o actuar-ho sense pensar ni filtrar-ho bé.
Malgrat tot això que és cert, cal prudència i parlar-ne més que xerrar. Tal volta fer una consulta a una persona entesa, no cal que sigui necessàriament psiquiatre o psicoterapeuta, sinó una persona de seny, madura i prudent. El que cal, dins la normalitat, és no tenir por al món interior psíquic: Pensar per un mateix i sentir-se un mateix.
És precís l'autoconfiança, i evitar l'autoengany per no fer de la vida un teatre. Cal lluitar contra la gran manipulació que ve de l'exterior.
Un gran motor del món contemporani és fer POR. La por empeny i frena com em deia una persona. PENSAR EL SENTIMENT i SENTIR EL PENSAMENT: Emocions i raó són una mateixa realitat. I cito una frase d'un llibre de Börne (1786-1938) que Freud va llegir de jove (als 14 anys): "Una vituperable covardia per pensar ens refrena a tothom".
La profunditat de l'Ésser és una mina d'or. I no un infern.
