La personalitat narcisista té una autoimatge grandiosa, única, per sobre de tots els altres, a més d'una total manca d'empatia, de connectar emocionalment amb els altres.
Alguns intel·ligents dissimulen molt millor el seu narcisisme (que també se'n pot dir, de forma clàssica, orgull o supèrbia). Els costa escoltar. Acaba de sortir un llibre "Los perversos narcisistas" – Ho indico per la seva actualitat. En el fons són personalitats tòxiques. Cal aprendre a reconèixer-les. A més, es troben a tot arreu. També en les famílies.
La personalitat agressiva no ho és només el que maltracta físicament i això es pot veure sense dificultats, també, en el maltractament emocional. Busca el control i el domini a tots nivells sobre l'altre/a, sense sentir cap sentiment de culpa. A més, també té una gran dificultat d'establir connexions afectives amb els altres. Una altra característica de la persona tòxica és que no suporta cap mena de frustració. No sap postergar les satisfaccions o desigs i brolla una gran exigència irracional.
Aquí els pares han d'estar molt atents amb els seus fills i filles. Frustració/satisfacció és una dinàmica contínua....
Dos patrons molt generals i sobretot a treballar en el camp educatiu: Família i escola. Treball de conjunt. La vida social ens mostra massa casos a nivell de relacions públiques o socials. Massa orgullosos, per tant, no escolten; o molt mal educats i tampoc escolten.
