La personalitat fòbica és aquella que viu la por - de forma no normaleta o irracional- i li condiciona molts aspectes de la seva vida.
A més, s'hi ajunta la personalitat evitativa. Les personalitats que són sensibles a la desaprovació dels altres i eviten relacionar-se amb els altres, llevat de saber que seran ben acceptades.
L'indicador més destacat és l'ansietat que es concreta al temor al ridícul: Què dic, què pregunto. I cap a l'extrem és una por a la por: posar-se vermell, plorar i altres reaccions que temen que els altres ho descobreixin. I a vegades se senten un xic deprimits. Les actuacions poden ser molt diverses: amagar-se, evitar-ho o contraatacar. Un exemple seria: Si tinc fòbia a les alçades (acrofòbia), vaig a fer escalades per superar-ho.
Aquest patró de personalitat cal animar-la a expressar, experimentar i anomenar o posar paraules a les seves emocions i sentiments. Li fa por dir certes coses com escoltar-les.
A més, no saben gestionar bé la seva agressivitat, expressant-la de forma descoordinada i a vegades amb reaccions violentes.
Cal anar agafant confiança en un mateix, tenir bons amics, ser ben acceptat a casa i un ajut psicològic pot ser molt convenient.
Ara bé, els casos molt accentuats i extrems demanen un tractament seriós i si no les conseqüències poden ser delicades.
