La vida és "una merda". Sóc el més desgraciat del món. Però tampoc fa res de constructiu o tot és una queixa.
Els obstacles que sorgeixen en la vida tant interns com externs (i els que un es busca!!!!) són eines per a construir la personalitat i madurar, per viure feliç, per estar content de si mateix. Certament, obstacles/frustracions raonables, de sentit comú. No els obstacles inhumans, brutals, etc. Les frustracions ja és un altre tema o concepte.
Hi ha moltes frustracions a nivell emocional tant conscients com inconscients que cal valorar o analitzar. I aquestes cal superar-les i elaborar-les perquè són a l'interior de la ment o de la psique.
L'ésser humà ha de ser lluitador contra les passions, no pecats, capitals bàsics, que són necessàries. L'ésser humà és un diamant en brut que cal polir. Transformar les passions en virtuts, valors o emocions positives o constructives.
I seguint un bon poeta, Rainer Maria RILKE, recorda que la base que permet fer aquesta transformació madurativa és: estimar és una oportunitat, un motiu sublim que s'ofereix a cada individu per a madurar i arribar a ser quelcom en si mateix, per a tornar-se món".
Esdevenir EDUCAT, FORT i ASSERTIU, que no és ni només ser competitiu ni tampoc col·laborador, sinó les dues qualitats al mateix temps.
