
Estem en un nou moment. L’estiu ja ha passat o un temps de vacances. Moltes activitats importants s’han aturat. Ara les màquines es posen en marxa. La vida continua.Però hi ha un aspecte que sempre ha d’estar al peu del canó: la maduració i la realització de la persona junt amb les pròpies dificultats i limitacions. Això no té temporades sinó que és un afer de sempre. Moments crísics, moments estables, moments de labilitat o inestabilitat. Lluita per a l’equilibració. És la forma de viure i créixer. És la vida. El creixement, la maduració de qualsevulla persona demana, per no dir exigeix, un coneixement propi, honest, sincer d’un mateix i sobretot un ideal, una meta, una fita.Només com a exemple, poso el que m’ha arribat d’aquest català universal, mort fa uns mesos: Vicenç Ferrer. Un home que trepitjava de peus a terra amb estimació. Principis que originen l’Univers: 1. Res no existeix sense significat2. Res no existeix sense raó de ser3. Res no existeix sense ser part del tot4. Res no existeix sense un cos5. Res no existeix sense una pròpia llibertat 6. Res no existeix sense vida7. Res no s’escapa a la vidaDoncs bé, cadascú ha de fer els seus principis i seguir-los.Ara bé, uns principis que en créixer un mateix, els altres també creixin: I això demana RECIPROCITAT O ALTERITAT RESPECTUOSA.