Hi ha una operació psíquica i al mateix temps és un mecanisme psíquic de defensa que s’anomena PROJECCIÓ. És a dir, posar a fora, en els altres, les coses que no ens agraden o les que ens agraden. O ser positius o negatius. Amb altres paraules: les constructives o destructives. I un conte ens ajudarà clarificar-ho. En un poble, petit, a l‘entrada hi havia un vell, un savi. Fumava la seva pipa i veia entrar i sortir la gent del poble.Un dia va veure una persona nova. La va observar i va veure que es dirigia cap a ell i li va preguntar :- Sou d’aquí?. - Sí, li va respondre el vell tot fumant,.- Com són la gent d’aquest poble?I el vell, abans de respondre-li, li va dir: I els dels vostre poble d’on veniu?-Uf, allà mal criats. Parlen malament de tothom. No s’estimen i es discuteixen. Per això me’n vaig anar.Aleshores, el vell li va dir seriosament: No crec que aquest poble us convingui. Són com els d’allà i repetiríeu la història.I aquella persona se’n va anar. I tot seguit un altre se li va dirigir i li va preguntar:- Sou d’aquest poble, vos?- Si, per què?- Perquè acabo de deixar el meu i vull conèixer persones noves.- I com eren els del vostre poble? Va preguntar el vell tot fumant.- Bones persones. S’ajuden entre si. S’estimen. També discuteixen, però això és natural. Però jo ara vull conèixer més persones. N’estic content del poble que vaig néixer.I el vell li va dir: Aquí us hi podeu quedar. Trobareu el que busqueuQuè en treu la lectora o el lector? Paranoia i estimació...
Hi ha una operació psíquica i al mateix temps és un mecanisme psíquic de defensa que s’anomena PROJECCIÓ.
Hi ha una operació psíquica i al mateix temps és un mecanisme psíquic de defensa que s’anomena PROJECCIÓ. És a dir, posar a fora, en els altres, les coses que no ens agraden o les que ens agraden. O ser positius o negatius. Amb altres paraules: les constructives o destructives. I un conte ens ajudarà clarificar-ho. En un poble, petit, a l‘entrada hi havia un vell, un savi. Fumava la seva pipa i veia entrar i sortir la gent del poble.Un dia va veure una persona nova. La va observar i va veure que es dirigia cap a ell i li va preguntar :- Sou d’aquí?. - Sí, li va respondre el vell tot fumant,.- Com són la gent d’aquest poble?I el vell, abans de respondre-li, li va dir: I els dels vostre poble d’on veniu?-Uf, allà mal criats. Parlen malament de tothom. No s’estimen i es discuteixen. Per això me’n vaig anar.Aleshores, el vell li va dir seriosament: No crec que aquest poble us convingui. Són com els d’allà i repetiríeu la història.I aquella persona se’n va anar. I tot seguit un altre se li va dirigir i li va preguntar:- Sou d’aquest poble, vos?- Si, per què?- Perquè acabo de deixar el meu i vull conèixer persones noves.- I com eren els del vostre poble? Va preguntar el vell tot fumant.- Bones persones. S’ajuden entre si. S’estimen. També discuteixen, però això és natural. Però jo ara vull conèixer més persones. N’estic content del poble que vaig néixer.I el vell li va dir: Aquí us hi podeu quedar. Trobareu el que busqueuQuè en treu la lectora o el lector? 
