Avui dia, l’amor és considerat com a un producte passatger. Hi ha por al compromís. La psicologia en parla molt. La sociologia ens dóna dades. La medicina ens perllonga la vida. I allò “per tota la vida fins a la mort”, resulta qüestionat com a fruit de l’experiència. La filosofia fa les seves especulacions posant diferents noms a les emocions de relació. La literatura se’n fa ressò i la gran pantalla ens porta pel·lícules de tota mena. I les religions donen pautes.En resum, tothom en parla de l’amor. I no diguem de l’amor de parella, quina experiència és viscuda per quasi tothom. Qui no ha estimat o sentit aquest sentiment tan fort? Un altre assumpte és com es viu i es gestiona.L’amor de parella. Un amor que comença en la nostra cultura molt aviat. Parelletes de molt joves...Unes perduren, i d’altres es dilueixen de seguida. Hi ha molt de criteris. Hi ha qui ho veu bé i qui creu que hauríem de viure més el moment, abans de lligar-se, ajuntar-se o casar-se. La humanitat ens presenta un espectre molt variat d’aquesta relació tan humana, tan bonica i al mateix temps tan complexa. A vegades, problemàtica. I d’altres patològica.Certament que la psicoanàlisi, com la psicologia profunda, la dinàmica com la conductual parlen de com s’origina aquest vincle de relació tan profund, vital i també conflictiu. Però, aquesta vegada, m’inclino per comunicar-vos-ho com ho fan en altres cultures. L’amor és una emoció i sentiment universal. I cada cultura ho explica de forma diversa.Els indis lakotes, els sioux, ho expliquen a través d’un conte que diu així:.Una jove parella, Toro brau formós i ferm, fort i lleuger estima profundament a Boira Blava, bonica i atractiva, com delicada i forta interiorment. Els dos volen un consell perquè el seu amor duri eternament. No es trenqui mai. Perduri fins a la mort. Van a veure el vell bruixot de la tribu. Un home d’experiència. (continuarà) L’art de viure junts (1/3)...
Avui dia, l’amor és considerat com a un producte passatger. Hi ha por al compromís. La psicologia en parla molt.
Avui dia, l’amor és considerat com a un producte passatger. Hi ha por al compromís. La psicologia en parla molt. La sociologia ens dóna dades. La medicina ens perllonga la vida. I allò “per tota la vida fins a la mort”, resulta qüestionat com a fruit de l’experiència. La filosofia fa les seves especulacions posant diferents noms a les emocions de relació. La literatura se’n fa ressò i la gran pantalla ens porta pel·lícules de tota mena. I les religions donen pautes.En resum, tothom en parla de l’amor. I no diguem de l’amor de parella, quina experiència és viscuda per quasi tothom. Qui no ha estimat o sentit aquest sentiment tan fort? Un altre assumpte és com es viu i es gestiona.L’amor de parella. Un amor que comença en la nostra cultura molt aviat. Parelletes de molt joves...Unes perduren, i d’altres es dilueixen de seguida. Hi ha molt de criteris. Hi ha qui ho veu bé i qui creu que hauríem de viure més el moment, abans de lligar-se, ajuntar-se o casar-se. La humanitat ens presenta un espectre molt variat d’aquesta relació tan humana, tan bonica i al mateix temps tan complexa. A vegades, problemàtica. I d’altres patològica.Certament que la psicoanàlisi, com la psicologia profunda, la dinàmica com la conductual parlen de com s’origina aquest vincle de relació tan profund, vital i també conflictiu. Però, aquesta vegada, m’inclino per comunicar-vos-ho com ho fan en altres cultures. L’amor és una emoció i sentiment universal. I cada cultura ho explica de forma diversa.Els indis lakotes, els sioux, ho expliquen a través d’un conte que diu així:.Una jove parella, Toro brau formós i ferm, fort i lleuger estima profundament a Boira Blava, bonica i atractiva, com delicada i forta interiorment. Els dos volen un consell perquè el seu amor duri eternament. No es trenqui mai. Perduri fins a la mort. Van a veure el vell bruixot de la tribu. Un home d’experiència. (continuarà) 
