La diada de tots sants com ha canviat!!!És un dia de festa i algunes generacions ja no saben qué vol dir ni perquè es fa.Això és un fet. Però saben que hi ha panellets...Més que enfadar-se, que no té sentit, és crear un ambient a casa familiar, clima emocional i un bon caliu afectiu.Festes d’aquesta mena, com cada diumenge, és intentar compensar el que cada dia no hi ha temps de fer.Estar més pels fills. Això per als pares joves i no tan joves que al llarg de la setmana són presoners de la feina.Visitar els pares, els avis, ja que al llarg de la setmana el ritme familiar no ho permet.Anar a dinar a cals avis perquè fan una bona teca i així es veuen tots.Poder convidar alguna persona, ja que és un dia propici. Certament, simplificant la cuina i no complicant-se l’existència en menús. El menjar és un motiu per parlar, per conversar. Les persones en l’etapa de la jubilació poden fer moltes més coses per a les persones que estimen. Poden expressar més els seus sentiments. I mirant aquest angle positiu i tendre de la festa de Tots Sants, no s’ha de deixar de pensar en totes les altres persones que no poden celebrar-la amb tendresa sigui per la pobresa material o emocional. Per l’absència de persones estimades. Per ruptures familiars o amicals. Per motius de malaltia. I aquí un gran etcètera.Aquests pensaments dels altres són realment un ajut per valorar més el que es té i una persona és. Quantes queixes desapareixerien. El victimisme és una pertorbació mental.Això també se’n diu “la cultura de la queixa” .I Tots Sants va seguit del dia de “Difunts”. Morir és la meta final de tothom. Ara bé, la mort no s’ha de contemplar com a fracàs de la vida. Altra cosa és quan ve de forma inesperada o quan al patiment l’acompanya. Però la mort pertany a l’existència.
