L'experiència de la vida serveix per tenir clar el fet que no acostuma a passar res de nou sota el sol. Aquest convenciment genera passivitat, sobretot pels homes, que durant la seva vida professional han fet una mica de tot i qualsevol nova activitat suposa una repetició d'altres ja abans realitzades.
Per a les dones és diferent, sobretot per a les mestresses de casa, les quals acostumen a patir la síndrome del niu buit, quan els seus fills marxen de casa i la deixen buida. Aquestes dones alliberades de les càrregues maternals, es converteixen en actives i volen aprofitar el temps passat, realitzant noves activitats, fora de casa, que per a elles suposin aventures i l'al·licient d'afrontar novetats desconegudes.
En el món sènior és normal trobar homes passius que diuen no tenir ganes de fer res, cansats, volent viure sense cap tipus de preocupació i dones més actives, desitjant fer coses noves, trobant-se frenades per no saber-ne. Resumint podríem dir que els homes no volen i les dones no saben. Caldria trobar noves activitats pròpies del segle XXI, vàlides tant per a homes com per a dones, la realització de les quals suposi obrir noves portes i nous camins, abans no recorreguts, que suposin assumir riscos i superar reptes que generin il·lusió i curiositat.
Arribat aquest punt cal parlar del creixement personal, de l'autorealització personal, del que el filòsof grec Sòcrates defensava "Coneix-te a tu mateix", en una societat en la qual l'esperança de vida i el protagonisme femení no para de créixer.
