Les noves generacions de persones retirades del treball remunerat per qüestions d'edat, que tenen en aquests moments 50 anys o més, acostumen a ser conegudes com les del "Baby Boom". Moltes d'aquestes persones, anomenades sèniors, han ocupat càrrecs importants en la gestió d'activitats empresarials o publiques, regides per les lleis del mercat.
Una vegada jubilades s'adonen que al cap de pocs anys de ser-ho, tots els seus coneixements, ràpidament es converteixen en obsolets, a causa del vertigen dels canvis tecnològics i de gestió.
Recuperar la seva capacitat de gestió, pot esdevenir un repte important en el seu procés evolutiu d'autorealització personal, sempre i quan siguin capaces d'assumir que en el teixit associatiu, la motivació deixa de ser econòmica per passar a ser altruïsta, la qual cosa obliga haver de replantejar-se el model de gestió, que molts sèniors no volen o no saben fer.
Amb els anys, t'adones que saber i no fer equival a no saber, ja que com diu el refrany, "d'on no n'hi ha no en raja". En el món empresarial i també en el del teixit associatiu el que realment compta és la capacitat per tirar endavant projectes i activitats. Si es fan, ets vàlid i si no, no serveixes.
Clarament cal assumir que una persona sènior que ha ocupat càrrecs directius i s'ha convertit en un consumidor banal del temps, ha deixat de saber, perquè no accepta l'esforç de continuar sabent, la qual cosa pot suposar un clar símptoma, sense adonar-se, de començar a fer-se vell, donat que la vida és lluita i no repòs.
