En els moments, en els que la humanitat es planteja poder aconseguir la immortalitat de l'espècie humana, algun cervell pensant es podria preguntar quin és el procés del desenvolupament humà, iniciat fa milers d'anys i quin final ens és completament desconegut. Una primera aproximació ens permet constatar la seva dualitat, a la vegada violent i pactista. Practicant l'agressivitat, pròpia de la seva vessant més primigènia animal o el pacifisme més propi de la seva capacitat racional de pensar. Aquesta dualitat genera un alt grau de complexitat que es fa palès en el problema del moviment okupa del "Banc expropiat" de Gràcia.
Hi haurà qui defensarà la mà dura policial a favor de la propietat privada i d'altres l'aprofitament okupa d'espais buits en benefici del bé comú. Els primers apel·len a la raó de la força per defensar interessos privats, i els segons a la força de la raó per defensar interessos comunitaris.
D'acord amb les lleis de la física, tota acció acaba generant una reacció, la qual cosa ens porta a considerar que des d'un plantejament racional humà, la violència, sigui quina sigui, hauria de ser evitada i substituïda pel pactisme. Llavors, ¿qui té més raó, l'exalcalde Trias pagant un lloguer, per guanyar el temps necessari per cercar una solució no violenta pactada, o l'alcaldessa Colau, no evitant que es produeixi el conflicte social, demostrant la seva incapacitat per resoldre l'efecte depredador d'un sistema que genera una gran desigualtat social, difícilment assumible? Aquesta és la qüestió.
